Tot i que sempre miro el terra,
tot i la meva cognició negativa,
tot i ser una perdedora,
me'n surto com les males herbes.
Però mai, mai he estat tan activa
com quan sóc passiva,
mai he volat tant
com quan m'he arrossegat.
L'inconscient ho sap.
La introspecció també obre fronteres .
ResponEliminaBon dimarts !
I els teus comentaris hi ajuden, Artur.
EliminaBon dimarts!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHelena, això que penses
ResponEliminai dius
només és propi de persones excelses
com tu.
Abel,
EliminaSempre tan generós!
Besar amb el ulls, es el besar més intens, volar ben alt sense bellugar-se de lloc, és el vol infinit.
ResponEliminaCarme,
EliminaDiuen que un bes sempre és més íntim que fer l'amor. I un bes amb els ulls imagina't!
Moltes vegades la reflexió és una forma d'estar activa, la reflexió és una forma de volar alt, la reflexió és una forma de cantar la nostra llibertat, moltes vegades, a les teves mans, la reflexió es converteix en bells poemes.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaMoltes vegades no, sempre, em dueu a la superfície!
Malgrat els malgrats els ulls besen.
ResponEliminaI continuen besant, Xavier!
EliminaEL SILENCIO ES UN GRITO DEL LENGUAJE.
ResponEliminaABRAZOS
Que maco això que dius, ReltiH!
EliminaMentre siguem capaç de fer reflexions que ens ajudin a enlairar-nos, no ens arrossegarem. Els teus poemes ajuden el lector perquè sovint s'ghi pot identificar. (Tot i això, de vegades el "jo" poètic, en opinió meva, s'exposa massa al descobert, nu i indefens, sense "correlats objectius" que el dissimulin -i que facilitin al lector la seva pròpia implicació. Tu no paris d'escriure! Gràcies!
ResponEliminaDisculpa, Ramon, què és un correlativa objectiu? La forma, les metáfores? Jo sóc completament autodidàctica, no he anat mai a cap curs de l'Ateneu. A vegades escric massa per desfogar-me, però si mires els comentaris de més amunt, no tothom pensa que ho estigui fent malament.
Eliminacorrelat, vull dir.
EliminaEl meu pare m'ho ha explicat, però m'agradaria de veure un exemple de correlat objectiu. Ja veig que no és pas negatiu de ser subjectiva, però d'aquesta manera t'adones de la meva cognició negativa!
EliminaJo tampoc no he anat mai a estudiar a l'Ateneu (sí de rapsode o de públic). El correlat objectiu (concepte que va inventar T.S.Eliot) és un "objecte, situació, esdeveniment utilitzat en una obra literària com a fórmula per a evocar emocions i sentiments" (DIEC). Com una mena de símbol genèric, o una metàfora a l'engrós, vaja: com la magdalena de Proust, o com el jardí dels cinc arbres en Espriu, o els jardins o les rates en Rodoreda... Una mena de símbols universals que provoquin automàticament una emoció en qui els veu, sent o llegeix. Però jo em referia senzillament a metàfores que amaguessin una mica la realitat del fet que mou el poeta a escriure.
ResponEliminaRamon,
EliminaPer escriure alguna cosa has de tenir alguna cosa a dir i dir-la, deia Oscar Wilde. A vegades no dono prou importància a la forma. Gràcies pel consell!