En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 1 de setembre de 2017

Cor fidel II

Indrets oblidats dins Relats en català

Jo sé d'on ve
l'inesgotable verd
que animarà
la morta polseguera.
Jo no t'oblido.

[parafrasejant Josep Carner]

Helena Bonals


Jo recordo també
el que em manté despert:
el foc que mantindrà
la nostra quimera.

Xavier Pujol


Encara tinc
les flames despullades
de bona arrel.
S'entendran de verdor
si ve la primavera.

Carme Rosanas

6 comentaris:

  1. Jo recordo també
    el que em manté despert:
    el foc que mantindrà
    la nostra quimera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "foc" és la paraula que he substituït per verd!

      Elimina
  2. Realment és impactant i inspiradora aquesta foto.

    Encara tinc
    les flames despullades
    de bona arrel.
    S'encendran de verdor
    si ve la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Sí, vosaltres sou la mostra que és inspiradora aquesta foto!

      Elimina
  3. Magnífics versos. La primavera vindrà, segur: i els camps s'encendran de verdor, i després podrem segar "amb nova falç".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magnífics versos que tu que llegeixes tant hauries de conèixer, Ramon, són dins de "Cor fidel" de Josep Carner. Els tinc gravats a la memòria, i s'escauen a la forma de la tanka. Si la poesia és en l'escaiença de les coses, que deia Mossèn Ballarín, aquesta tanka és poesia.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...