 |
| ROSANAS , Carme Camps de colza dins Col·lecció de moments |
Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.
El punt de fuga,
figura en l'horitzó
que fa de nexe.
L'esplendor groc,
el cel de primavera,
de tu s'allunyen.
Helena Bonals
Els caminants
són momés un puntet
de l'espectacle.
Carme Rosanas
No el pots tocar,
quan t'hi apropes, s'allunya.
És l'horitzó
que invita la mirada
a recol·lectar el goig.
KEFAS
L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.
Olga Xirinacs
Molt bonics tots, ja t'he dit al meu blog que el primer haiku que és el que has deixat allà m'enamora.
ResponEliminaEls caminants
són només un puntet
del'espectacle.
Un puntet molt important, Carme.
EliminaHelena has tret molt profit d'aquesta bella flor-tografia.
ResponEliminaXavier,
EliminaHa, ha!
LINDO TEXTO, LINDA TU INSPIRACIÓN.
ResponEliminaABRAZOS
Són tres haikus, ReltiH! Moltes gràcies, i abraçades!
EliminaNo el pots tocar,
ResponEliminaquan t’hi apropes, s’allunya.
És l’horitzó
que invita a la mirada
a recol•lectar el goig
KEFAS,
Eliminas'allunya, però la mirada en gaudeix.
L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.
ResponEliminaUna abraçada.
És veritable or, aquest groc, Olga.
Elimina"L'inaccessible étoile", que deia Jacques Brel. És bo tenir horitzons, per inassolibles que siguin. Com a Ítaca, l'important és el viatge.
ResponEliminaL'important és el que ens ha posat a viatjar, també.
ResponElimina