No em fiaria molt del patró d'aquest vaixell a la tempesta en aquest mar de vi. Em fa gràcia el vaixell dins el porró, és imaginatiu. Com en el teu poema, de vegades, et sents lliure dins de tu mateix.
Encordat sense trencar amarres amb el passat. Amb força i equilibri a galet el rebem, llisquen roig avall esquitxos d'un vaixell solcant el tast de l'obra.
Tempesta dins la porrona.
ResponEliminaXavier,
EliminaTempesta, però alegria al capdavall.
Molt bonic, Helena!
ResponEliminaGràcies, Roser! La imatge és molt bona.
EliminaNavega a galet.
ResponEliminaCap a la tempesta, com diu en Xavier.
Uf! Gràcies pels ànims, Jordi!
EliminaBevem a galet sense tocar-te...
ResponEliminaCarme,
Eliminaben interpretat! Hi ha també un joc de paraules entre "beuen" i "veuen".
No em fiaria molt del patró d'aquest vaixell a la tempesta en aquest mar de vi. Em fa gràcia el vaixell dins el porró, és imaginatiu.
ResponEliminaCom en el teu poema, de vegades, et sents lliure dins de tu mateix.
Alfonso,
EliminaMés que res lliure dins el poema, que sol ser transgressor.
Mentre traguejo,
ResponEliminadelerós de bellesa,
la pell de vidre
em frega la llengua
i la fa tremolar.
KEFAS,
EliminaQuan veus a galet sempre pots fregar el vidre per un instant.
M'encanta!
EXCELENTE CORTO.
ResponEliminaABRAZOS
Moltes gràcies, ReltiH! Jo sempre escric curt!
EliminaQuè bonic navegar lliure. Tu portaràs el vaixell a bon port.
ResponEliminaTant de bo, Mari!
EliminaEncordat
ResponEliminasense trencar amarres amb el passat.
Amb força i equilibri
a galet el rebem,
llisquen roig avall
esquitxos d'un vaixell
solcant el tast de l'obra.
Rafel,
Eliminaper què no el publiques al teu blog?
No ho havia pensat, gràcies.
Elimina