En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 13 de març de 2017

A galet

Digues: què et suggereix...? aquesta imatge... dins Antaviana

Com la cometa,
navegues lliure dins
la teva obra,
sols lligada pel metre.
Et beuen i no et toquen.

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      Tempesta, però alegria al capdavall.

      Elimina
  2. Navega a galet.
    Cap a la tempesta, com diu en Xavier.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Carme,
      ben interpretat! Hi ha també un joc de paraules entre "beuen" i "veuen".

      Elimina
  4. No em fiaria molt del patró d'aquest vaixell a la tempesta en aquest mar de vi. Em fa gràcia el vaixell dins el porró, és imaginatiu.
    Com en el teu poema, de vegades, et sents lliure dins de tu mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Més que res lliure dins el poema, que sol ser transgressor.

      Elimina
  5. Mentre traguejo,
    delerós de bellesa,
    la pell de vidre
    em frega la llengua
    i la fa tremolar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Quan veus a galet sempre pots fregar el vidre per un instant.
      M'encanta!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Moltes gràcies, ReltiH! Jo sempre escric curt!

      Elimina
  7. Què bonic navegar lliure. Tu portaràs el vaixell a bon port.

    ResponElimina
  8. Encordat
    sense trencar amarres amb el passat.
    Amb força i equilibri
    a galet el rebem,
    llisquen roig avall
    esquitxos d'un vaixell
    solcant el tast de l'obra.

    ResponElimina