En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 21 de juliol del 2017

Llàgrima

PUJOL, Xavier Com dues gotes d'aigua dins FITA

Jo sóc la gota
que de la gravetat
venç tota llei.
Però no seré mai part
de dues gotes d'aigua.
a

8 comentaris:

  1. xavier pujol22 de juliol del 2017, a les 9:54

    En cada gota que has sorprès.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals22 de juliol del 2017, a les 11:59

    Sí, l'he ben sorprès, la teva gota, Xavier!

    ResponElimina
  3. KRT23 de juliol del 2017, a les 13:25

    Per què no, dues? A condició que la unió sigui consensuada i lliure de desfer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de juliol del 2017, a les 13:49

      No, no trobaré mai ningú com jo, que respecti la meva manera de ser. És tan difícil com trobar una agulla en un paller.

      Elimina
  4. Glo.Bos.blog25 de juliol del 2017, a les 12:06

    Una gota d'aigua lliure? Una llàgrima lliure?

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas9 d’agost del 2017, a les 18:22

    Una gota suspesa, que no cau... lliure i aèria...

    No sé si se m'ha perdut l'enllaç del teu blog a la barra lateral o que les vacances em fan perdre els hàbits, però no em puc creure els poemes que no havia vist...
    Vaig en ordre cronològic de baix cap a dalt.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals9 d’agost del 2017, a les 20:06

    Carme,
    se't trobava a faltar!
    L'altre incondicional del meu blog, el Xavier Pujol, sé que ha d'estar de vacances, però a tu et visito sovint, sobretot des que m'he subscrit al teu blog!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...