En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 21 de juliol del 2017

Llàgrima

PUJOL, Xavier Com dues gotes d'aigua dins FITA

Jo sóc la gota
que de la gravetat
venç tota llei.
Però no seré mai part
de dues gotes d'aigua.

8 comentaris:

  1. Sí, l'he ben sorprès, la teva gota, Xavier!

    ResponElimina
  2. Per què no, dues? A condició que la unió sigui consensuada i lliure de desfer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no trobaré mai ningú com jo, que respecti la meva manera de ser. És tan difícil com trobar una agulla en un paller.

      Elimina
  3. Una gota d'aigua lliure? Una llàgrima lliure?

    ResponElimina
  4. Una gota suspesa, que no cau... lliure i aèria...

    No sé si se m'ha perdut l'enllaç del teu blog a la barra lateral o que les vacances em fan perdre els hàbits, però no em puc creure els poemes que no havia vist...
    Vaig en ordre cronològic de baix cap a dalt.

    ResponElimina
  5. Carme,
    se't trobava a faltar!
    L'altre incondicional del meu blog, el Xavier Pujol, sé que ha d'estar de vacances, però a tu et visito sovint, sobretot des que m'he subscrit al teu blog!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...