Hi ha un consell al qual
no faré cas mai més.
I és el de, si algú em fa gràcia,
anar-me'n al cine amb ell.
A veure què tal.
No, jo vull sentir l'a priori,
saber que amb aquella persona
serà com a les pel·lícules,
perquè, encara que no pugui ser,
podré estimar-la com a espectadora,
sense fer mal a ningú.
Després vindran els crítics
a fer-me justícia.
No totes les pel·lícules d'amor, aparentment tenen un bon final.
ResponElimina"Love story". "Els ponts de Madison". Mort a Venècia...
No tenen bon final, però són, Xavier.
EliminaCom a espectadora, no farà mal a ningú, cert...però potser si a si mateixa...
ResponEliminaAhir, avui
Ahir, quan em vaig llevar,
em va semblar haver dormit amb tu,
perquè sentia la teva fragància
apoderar-se dels meus calfreds
i això suposà energia refrescant,
malgrat que amb el pas de les hores,
em vaig adonar que no ho havíem fet pas.
Aleshores em vaig prometre
que la nit següent no podia ser igual,
necessitava la brega amb tu,
acaronar-te sense pausa, sense defalliment,
tota la nit recargolats, abraçats a la humitat,
amb esquitxos de gemecs desdibuixats a les parets:
un retruny de plaer paradisíac i abstret.
Avui, quan m’he llevat
ha estat com una alenada d’aire nou,
perquè tenia impregnada la teva fragància
per entre els meus calfreds esmicolats
i això ha suposat energia refrescant
que m’ha donat un dia plàcid i relaxat
per adonar-me que no puc deixar-te d’estimar.
Gabriel Maria Pérez
Artur,
EliminaL'únic mal que m'he fet a mi mateixa és permetre que se m'acosti qui no m'estima.
Però , com a les pel·lícules...hi pot haver segona part feliç !
Elimina; )
I allò de "nunca segundas partes fueron buenas"? Ha, ha!
EliminaEts com una pel·lícula, tu mateixa i els crítics sempre et deixen bé.
ResponEliminaCarme,
EliminaUna mica d'autorestima haig de tenir!
autoestima, vull dir!
EliminaTot i que autorestima té la seva gràcia!
EliminaAutorestima té gràcia sí senyora! com si for poetaestima...
Elimina