Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Afegeix el meu aplaudiment als que et van aplaudir molt.
ResponSuprimeixXavier,
SuprimeixTinc pendent de regalar-te dos autoedicions meves!
Moltes gràcies!
Els teus poemes ja m'agraden molt, Helena, però la teva veu els posa música. Gràcies per compartir-ho!
ResponSuprimeixTeresa,
SuprimeixCrec que no tinc tant de talent per recitar com per escriure, però faig el que puc!
Alegria en la veu.
ResponSuprimeixI a la cara, que és l'espill de l'ànima, també, Jordi, no trobes?
SuprimeixA mi m'agrada molt quan recites, Helena; crec que ho fas amb entusiasme, amb convicció, emprant cos i ànima. Quina sort, poder fer una cosa que t'ompli d'aquesta manera!
ResponSuprimeixMontse,
SuprimeixÉs veritat que m'agrada molt, independentment del resultat!
Esperava aquest dia gairebé com si m'hagués de casar! Ha, ha!
M'ha agradat molt. I m'agrada reconèixer alguns dels poemes!
ResponSuprimeixGemma,
SuprimeixEstic aprenent a recitar bé. Si ho aconsegueixo encara t'agradarà més!