En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Ho has dit
ResponEliminaSï, Xavier! Complint amb la recepta.
EliminaEl toc humà.
ResponEliminaJordi,
EliminaEl toc humà del far al costat de la lluna?
Molt ben trobada aquesta expressió poètica dels dos últims versos.
ResponEliminaM'agrada molt i és un bon final.
Carme,
EliminaHo he après del Jordi Dorca!
Però ho faig de manera inconscient. Puc ser més bona o més dolenta, però sé que soc poeta, sense necessitar que ningú m'ho corrobori.
Entremesclar el que dius amb el que vols dir... genial! A més, no oblidis que després, qui ho llegeix, al seu torn, també entremesclar el que li dius amb el que ell hi aporta del seu propi bagatges d'experiències. I així la cosa va creixent, i ajuda sempre. Gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaJo entremesclo d'aquesta manera inconscientment. És el que em fa sentir poeta d'una manera objectiva, per molt que sigui un tema subjectiu. Ningú em convencerà mai del contrari.