El món sempre ha estat igual.
El meu món, sobretot.
Primer em diuen que m'estimen,
després que m'aprecien
o em tenen afecte,
i a continuació em menyspreen.
Però el rebuig que això em genera
primer em farà mediocre,
després em donarà talent,
i al final seré genial.
I doncs, Helena, endavant amb el teu progrés cap a la genialitat.
ResponEliminaEl menyspreu no té tant a veure amb tu, sinó amb el que menysprea, però si en fas un bon us per a millorar el talent, vas per molt bon camí.
Carme,
EliminaÉs l'"anger" en anglès, la ràbia, que és molt rendible artísticament.
Qui menysprea després és que abans no estimava.
ResponEliminaXavier,
EliminaHe llegit alguna vegada que les persones que habitualment menteixen, també menteixen sobre l'amor. Jo soc molt escèptica, només trobo l'amor veritable en els llibres i les cançons.
El que no s'ha de menysprear , es un mateix, els demès que diguin el que vulguin... endavant amb la teva genialitat !
ResponEliminaArtur,
EliminaMoltes gràcies! Sort que actualment tinc la meva autoestima de poeta prou alta!
Sol ser així, Helena, perquè els contratemps enforteixen el nostre esperit.
ResponEliminaUna abraçada.
Olga,
Elimina"A la fuerza los ahorcan", deia el meu avi!
Una abraçada!
Molt bé, Helena! Això sí que és aprofitar les oportunitats de les crisis. Endavant amb el creixement!
ResponEliminaTeresa,
EliminaEs fa el que es pot!
Com deia En Riba: fer-se "ric del que ha donat". Les atzagaiades, si no ens maten, ens enforteixen. Tu, no facis cas de qui no s'ho mereix, i endavant cap a la genialitat!
ResponEliminaRamon, gràcies pels ànims!
Elimina