En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 14 de setembre del 2018

Un poema

Com el blanc trencat,
com la lluna en la nit,
com el lloc que ocupa en la pàgina,
com una rosa en la neu.
No necessito res més
per tenir-ho tot.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol14 de setembre del 2018, a les 10:41

    Blanc de paper, blanc de lluna, blanc de pàgina, blanc de neu...
    Cal posar colors al tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2018, a les 10:49

      Xavier,
      Els colors ja hi són, continguts en una metàfora.

      Elimina
  2. Jordi Dorca14 de setembre del 2018, a les 16:15

    Una rosa ben forta.
    Fa pujar la nota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2018, a les 16:48

      Jordi,
      Avui també he penjat una obra a D'allò bell que segur que t'agrada!

      Elimina
  3. Carme Rosanas14 de setembre del 2018, a les 16:43

    M'inspires, sempre, xiqueta...

    Com un bes callat
    com un somni de nit
    com el desig que l'ocupa.
    Com la claror del foc en la foscor.
    No em cal res més
    i em cal sempre tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2018, a les 16:53

      Això del bes callat m'encanta, Carme!
      Estic esperant d'inspirar-me jo per participar al teu blog!

      Elimina
  4. Olga Xirinacs17 de setembre del 2018, a les 18:57

    I un llençol de fil
    per cobrir l'amor.
    *
    Una abraçada, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de setembre del 2018, a les 22:13

      Les metàfores són el millor llençol de fil per cobrir l'amor, Olga.

      Elimina
  5. KRT7 d’octubre del 2018, a les 23:38

    Bon poema, Helena. Es pot tenir tot (o tot el que ens cal) tenint aparentment ben poca cosa. Però les metàfores són obertes, tendeixen a l'infinit, i així al capdavall ho abasten tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 d’octubre del 2018, a les 14:10

      Soc molt austera en tot, menys en la roba, l'excepció que confirma la regla!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...