 |
| AGUS Granollers: Aus mecanicas dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
És possible trobar-se
per sobre del bé i el mal,
del femení i el masculí,
de l'efectivitat tant com
de la de la creativitat?
Crec que només amb l'edat
hom aprèn a seduir
i ser seduït alhora.
L'àngel caigut, vell i seductor, és masculí o femení?
ResponEliminaXavier,
EliminaAixò no té importància, ha, ha!
L'edat també té coses bones...
ResponEliminaDiuen que quan ho has après tot aleshores agafes i et mors, Carme.
EliminaAcostumo a dir-la molt sovint aquesta frase, Helena! La saviesa es va acumulant a còpia d'anys i generalment de clatellots. Però estaria bé morir-se quan ja s'ha après tot; això voldria dir que hauríem estat savis de debò.
EliminaMontse,
EliminaL'altre dia vaig ser conscient de la veritat d'aquest refrany. A momentary lapse of reason.
Les dues últimes línies del poema, Helena, són una gran veritat. Sempre i quan sapiguem seduir i ens deixem seduir. Són la nostra última oportunitat i ens ho juguem tot.
ResponEliminaOlga,
EliminaJo trobo més caballerosos els homes com més grans són. I punt.
Uf! Vull dir cavallerosos!
EliminaA gat vell, no li cal cascavell!
ResponEliminaQue bo, Martina! Em faig meva la teva frase feta!
EliminaJo amb l'edat m'adono que he après ben poca cosa, que he madurat poquet i que no estic pas per damunt de res... Qui s'entrebanca en el pla, en lloc aspre què fara? I continuo sense saber seduir, i deixant-me encativar per qualsevol fotesa que enlluerni. No és el cas dels teus poemes, que m'encisen amb raó. Gràcies per compartir-los.
ResponEliminaRamon,
EliminaQuina "captatio benevolentiae" més injusta amb tu mateix! Però si tu ets una de les meves muses-home! Si és que un home pot ser mai una musa...
Pot ser un mussol... ;-)
EliminaQue bo, Ramon!
Elimina