Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.
Ets com el moment de desembolicar el regal.
ResponEliminaM'encanta, Xavier!
EliminaEts com el primer glop de l'aigua de la font.
ResponEliminaVeig que el poema continua, Carme!
EliminaAllò que continua, per a mi, és la interiorització de com és l'instant que proposes. Continua la recerca... sempre gràcies, Helena.
EliminaMil gràcies a tu, Carme!
EliminaSempre m'ho recorden, uns amics meus de Burjassot: "De la festa, la vespra". I certament, igual com et passa a tu, els meus instants de felicitat potser no corresponen als punts convencionals on els pertocaria ser...
ResponEliminaMolt bona, Montse! El que jo en dic "la resta, prosa".
EliminaMolt bon poema, Helena.
ResponEliminaHi ha qui busca la felicitat, quan és la felicitat qui ens troba.
Glòria,
ResponEliminaJo no cerco, trobo, deia Picasso.
Repeteixo el mateix que al teu blog!
EliminaHi ha moltes coses que valen la pena: poques coses bones s'aconsegueixen sense esforç. I potser el poema no acaba aquí: només que continua, sense paraules, a l'interior (de la poeta i del lector). Gràcies.
ResponEliminaUn poema sempre continua amb la interpretació.
Elimina