Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Ets com el moment de desembolicar el regal.
ResponSuprimeixM'encanta, Xavier!
SuprimeixEts com el primer glop de l'aigua de la font.
ResponSuprimeixVeig que el poema continua, Carme!
SuprimeixAllò que continua, per a mi, és la interiorització de com és l'instant que proposes. Continua la recerca... sempre gràcies, Helena.
SuprimeixMil gràcies a tu, Carme!
SuprimeixSempre m'ho recorden, uns amics meus de Burjassot: "De la festa, la vespra". I certament, igual com et passa a tu, els meus instants de felicitat potser no corresponen als punts convencionals on els pertocaria ser...
ResponSuprimeixMolt bona, Montse! El que jo en dic "la resta, prosa".
SuprimeixMolt bon poema, Helena.
ResponSuprimeixHi ha qui busca la felicitat, quan és la felicitat qui ens troba.
Glòria,
ResponSuprimeixJo no cerco, trobo, deia Picasso.
Repeteixo el mateix que al teu blog!
SuprimeixHi ha moltes coses que valen la pena: poques coses bones s'aconsegueixen sense esforç. I potser el poema no acaba aquí: només que continua, sense paraules, a l'interior (de la poeta i del lector). Gràcies.
ResponSuprimeixUn poema sempre continua amb la interpretació.
Suprimeix