En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 de setembre del 2018

L'instant de felicitat

Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.
a

13 comentaris:

  1. xavier pujol19 de setembre del 2018, a les 14:45

    Ets com el moment de desembolicar el regal.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas19 de setembre del 2018, a les 15:59

    Ets com el primer glop de l'aigua de la font.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de setembre del 2018, a les 16:03

      Veig que el poema continua, Carme!

      Elimina
    2. Carme Rosanas20 de setembre del 2018, a les 17:07

      Allò que continua, per a mi, és la interiorització de com és l'instant que proposes. Continua la recerca... sempre gràcies, Helena.

      Elimina
    3. Helena Bonals20 de setembre del 2018, a les 18:05

      Mil gràcies a tu, Carme!

      Elimina
  3. Galionar20 de setembre del 2018, a les 20:38

    Sempre m'ho recorden, uns amics meus de Burjassot: "De la festa, la vespra". I certament, igual com et passa a tu, els meus instants de felicitat potser no corresponen als punts convencionals on els pertocaria ser...

    ResponElimina
  4. El que em passa pel cap23 de setembre del 2018, a les 16:45

    Molt bon poema, Helena.
    Hi ha qui busca la felicitat, quan és la felicitat qui ens troba.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals23 de setembre del 2018, a les 16:54

    Glòria,
    Jo no cerco, trobo, deia Picasso.

    ResponElimina
  6. KRT7 d’octubre del 2018, a les 23:35

    Hi ha moltes coses que valen la pena: poques coses bones s'aconsegueixen sense esforç. I potser el poema no acaba aquí: només que continua, sense paraules, a l'interior (de la poeta i del lector). Gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...