En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 de novembre del 2018

Recrear-te

RUIZ, Eliseo Fantasia dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Escandir versos,
comptar piscines,
passar pàgines.

Però, ai, aquell moment
de joia que no passa.

6 comentaris:

  1. Segon a segon, minut a minut, hora a hora, etc.
    Anys de felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Això que dius seria la prosa. Jo parlo de la poesia!

      Elimina
  2. El moment de joia, l'instant, que no passa, és efímer i etern. Si el sabem trobar, hem descobert alguna cosa fonamental de la vida.

    Toti que la prosa d'en Xavier, encara que sigui igualment difícil d'acomplir, està molt bé també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Carme! Però la poesia és la meva prioritat, potser perquè ja soc molt prosaica quan escric.

      Elimina
  3. M'has fet pensar en un poema d'Ezra Pound: 'Erat hora':

    'Thank you, whatever comes.' And then she turned
    And, as the ray of sun on hanging flowers
    Fades when the wind hath lifted them aside,
    Went swiftly from me. Nay, whatever comes
    One hour was sunlit and the most high gods
    May not make boast of any better thing
    Than to have watched that hour as it passed.

    Un assoliment efímer, una experiència aïllada, pot deixar en la memòria una empremta que val per tota una vida. "Però ai, aquell moment / de joia que no passa" m'agrada molt: hi trobo ressons ribians. Chapeau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      He llegit fa poc al Rodamots que la felicitat s'enyora o es desitja, però que mai no es té. És mentida, jo soc conscient d'haver estat feliç un moment donat. Que perdura en la memòria, com el rastre d'un vaixell.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...