Hi ha una frigidesa
pitjor que la del sexe.
És la de fer, fer, fer,
sense sentir cap goig.
I que al capdavall et diguin:
¿Què has fet? No has fet res.
Com si mai, la rosa.
Amb el reflex en el mirall per terra.
Però tot això ara et fa
encara més brillant, imbatible.
A la recerca del temps perdut.
Una pluja al desert, un raig de sol a la cara oculta de la lluna: en poesia és possible.
ResponEliminaLa poesia permet el que la vida no, Xavier. Molt ben trobat!
EliminaEl temps mai no és perdut, malgrat el que pugui dir Proust. Sempre hi ha aspectes que ens són útils més tard o més d'hora. Però amb el teu plantejament, tan encertat, ja l'has "desperdut" del tot. O trobat, que és una paraula més normal.
ResponEliminaCarme,
EliminaSi de no tenir joventut no se'n pot dir perdre el temps... La poesia és la meva manera de tornar-m'hi.
Doncs sí. Brillant.
ResponEliminaCom si mai, la rosa.
Ai, Jordi, ja ho saps qui m'inspira, oi? Algú que admiro i estimo.
EliminaNo deu ser pas el teu cas, Helena! La imatge de la rosa reflectida en el mirall és molt potent. De crisi res, la rosa, ni la que en parla.
ResponEliminaTeresa,
EliminaLa imatge en el mirall és l'autoestima.
A mi m'ha passat això, ja fa força temps. Per sort me n'he sortit.
Moltes gràcies!
La rosa.
ResponEliminaTu.
Petons.
cantireta,
EliminaNo ho hauria pensat mai així. Però el reflex en el mirall diu que has de ser tu la rosa, si la saps veure en mi.
La poesia, la creació artística, serveix per sublimar tota mena d'experiències i projectar-les als altres perquè les comparteixin. Potser un dia l'artista pot pensar que no ha estat inspirat (i certament sempre ha de mirar de superar-se), però la seva obra, ni que sigui imperfecta, pot ajudar el que s'hi emmiralla. Com les ruïnes de Súnion, riques de tot el que han donat. Els teus versos sempre ajuden.
ResponEliminaRamon,
EliminaTinc un amic que m'envia per Whatsapp poemes meus breus de fa temps, i, a banda que no me'n recordo que els vaig fer, m'agraden molt!
Genial!
Elimina