En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de juliol del 2018

Viatges i mars, Niporepte 246
de Zaria Forman dins Relats en català

Apassionament

L'onada lliga
el sentiment i el cos,
tocant la sorra.


 Tocar de veritat

Per un instant
sublim, l'home, en vena,
toca la dona.

Helena Bonals


El mar declara
l'estima per la terra
quan ejacula
sobre el ventre d'arena
l'escuma blanca.

KEFAS


Tu ets el mar,
les onades t'acosten,
jo soc la platja.

Carme Rosanas.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol30 de juliol del 2018, a les 17:58

    Onades de passió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2018, a les 18:44

      Xavier,
      Sí, les onades serien sempre imatge d'aquesta passió.

      Elimina
  2. Anònim31 de juliol del 2018, a les 7:53

    Cert, onades de passió

    El mar declara
    l'estima per la terra
    quan ejacula
    sobre el ventre d'arena
    l'escuma blanca.

    KEFAS

    ResponElimina
  3. Helena Bonals31 de juliol del 2018, a les 9:33

    KEFAS,
    Molt ben trobat!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas31 de juliol del 2018, a les 13:06

    Tu ets el mar,
    les onades t'acosten,
    jo soc la platja.

    ResponElimina
  5. Teresa Duch2 d’agost del 2018, a les 13:32

    Doncs, Helena, que cap tsunami estronqui aquesta intimitat harmoniosa, pacífica, cadenciosa.

    ResponElimina
  6. Elfreelang3 d’agost del 2018, a les 11:45

    no goso afegir els meus versos però us felicito a totes i a tu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 d’agost del 2018, a les 12:33

      Moltes gràcies, Elfreelang! M'ajuden molt els vostres comentaris i haikus.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...