Xavier, Jo ho havia estat, d'addicte a la migdiada, quan estudiava. Ara només alguna vegada els caps de setmana, perquè treballo a la tarda. En aquest poema la migdiada és una metàfora. Fa poc vaig viure uns moments de felicitat molt especials quan em vaig estirar per fer la migdiada, molt fugissers, el dia del meu Sant, perquè una persona que m'estimo molt m'havia felicitat...
M'encanta aquest feliç a contrapèl. És com una mena d'assegurança de felicitat... ni que sigui a contrapèl. O més aviat és que no hi ha altra manera que sigui autèntica per a ser feliç.
L'has clavat, Carme. Per ser feliç t'ho has de guanyar. I anar contracorrent és la millor manera de tenir èxit a la llarga. El meu pare em va dir una vegada que els que seuen al mig en el cotxe, el seient més incòmode, són els que tenen èxit a la vida...
Abans de la migdiada (després de dinar) hi havia encara la "becaina del canonge" (després d'esmorzar). Totes devien ajudar a la inspiració. Certament, quan dormim hi veiem clar, només que (almenys jo) gairebé mai me'n recordo, del que he somiat. I jo diria que qualsevol cosa bona que ens vingui, ni que sigui a contrapel, benvinguda sigui; el que no hem de fer mai és fer coses que ens vingui a repel. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.
Sí és bona, encara que sigui a contrapel, benvinguda, si és dolenta, a repel mai! Jo, quan estic somnolent, encara tinc forces d'agafar el mòbil i escriure a les notes la idea que m'ha vingut.
Sóc addicte a la migdiada, i quan puc, a la felicitat també.
ResponEliminaXavier,
EliminaJo ho havia estat, d'addicte a la migdiada, quan estudiava. Ara només alguna vegada els caps de setmana, perquè treballo a la tarda.
En aquest poema la migdiada és una metàfora. Fa poc vaig viure uns moments de felicitat molt especials quan em vaig estirar per fer la migdiada, molt fugissers, el dia del meu Sant, perquè una persona que m'estimo molt m'havia felicitat...
M'encanta aquest feliç a contrapèl.
ResponEliminaÉs com una mena d'assegurança de felicitat... ni que sigui a contrapèl.
O més aviat és que no hi ha altra manera que sigui autèntica per a ser feliç.
L'has clavat, Carme. Per ser feliç t'ho has de guanyar. I anar contracorrent és la millor manera de tenir èxit a la llarga.
EliminaEl meu pare em va dir una vegada que els que seuen al mig en el cotxe, el seient més incòmode, són els que tenen èxit a la vida...
un semiestat a mig camí del somni i de la realitat on tot és possible; un moment molt creatiu.
ResponEliminaJesús,
ResponEliminaSí, en la somnolència he tingut molt bones idees!
Abans de la migdiada (després de dinar) hi havia encara la "becaina del canonge" (després d'esmorzar). Totes devien ajudar a la inspiració. Certament, quan dormim hi veiem clar, només que (almenys jo) gairebé mai me'n recordo, del que he somiat. I jo diria que qualsevol cosa bona que ens vingui, ni que sigui a contrapel, benvinguda sigui; el que no hem de fer mai és fer coses que ens vingui a repel. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.
ResponEliminaSí és bona, encara que sigui a contrapel, benvinguda, si és dolenta, a repel mai!
EliminaJo, quan estic somnolent, encara tinc forces d'agafar el mòbil i escriure a les notes la idea que m'ha vingut.