En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 14 de febrer del 2012

Formigueta

No visc de renda.
Sempre he anat a contracorrent,
com ens sol passar a uns quants.
Tinc tendència a treballar
cada dia una mica.
Mai pintaré el Judici Final,
ni escriuré la Crítica a la raó pura,
però el meu impuls diari
per escriure alguna cosa
em sembla ple de sentit.

10 comentaris:

  1. Admiro les formigues, feinegen discretes i duen a terme grans empreses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc cap més opció que ser formiga, o sigui que si aconsegueixo alguna cosa important, propina, que dia Pla.

      Elimina
  2. Hola Elena!!, sempre vas tant discretament creuante amb el meu pas pels blogs que ni t'havia vist fins que m'he proposat de "veure't" i Deu ni do !! Esrciure em va dir un gran amic meu, ja fa molts anys, - que escribia molt millor que tots nosaltres i l'havien proposat pel Novel,- "es la cosa més important que pot fer un ser humà" i també em va dir que es "un muscle" com més escrius més foça tens en enscriure ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord: escriure és la cosa més important que pot fer un ser humà, més que dibuixar, més que volar.

      Benvingut, Miquel Àngel!

      Elimina
  3. M'apunto a això del muscle, ple de raó.

    ResponElimina
  4. Ben cert tot el que dius, Helena. Parles amb decisió i resumeixes amb precisió el teu moment, la teva vida. Això és poesia.
    Em penso que saps mantenir les teves experiències amb fermesa, no com altres pseudopoetes actuals, que papallonegen i fan del mimetisme una bandera.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Olga! Un cop em van dir que "tindràs força pel que realment vols", ara sé a què es referien.

    ResponElimina
  6. El meu muscle de vegades es dóna bufetades amb la raó, perquè tots dos són tossuts ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raó i muscle creatiu: encara que no ho sembli, els dos es complementen i són necessaris.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...