En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de febrer del 2012

Essència i accident


Un dia, una vida
sense escriure,
és com una casa
sense llar de foc,
una finestra sense flors,
una muntanya
que no és nevada.
La buidor
l'arrossegues
i no saps per què,
fins que el poema
se't fa clar.
El que dic
és obvi,
però em sembla
que no per tothom.

4 comentaris:

  1. No tinc llar de foc ni flors a la finestra però no em puc imaginar un dia sense escriure ni llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors a la finestra és per no dir el sol o les estrelles, molt vist. La llar de foc és per mi una metonímia per parlar dels que no tenen llar. La neu té el sentit literal!

      Elimina
  2. A mi em passa el mateix. Hi haurem de posar flors. O bé un llibre, tant se val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al capdavall les flors a la finestra seria una imatge de la poesia. Tampoc m'agraden les cases sense llibres!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...