En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 28 de febrer del 2012

Liraratura

Com xocolata a la llet,
sucre al cafè,
o safrà a la paella,
un polsim de reflexió,
un deix de sentiment
en la nostra prosa diària.

16 comentaris:

  1. Que no hi manquin mai aquests ingredients en la prosa diària, gràcies pel polsim d'avui. El cafè el prenc sense sucre, però de xocolata que mai en falti :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo de cafè no en prenc, com a molt descafeinat i amb llet, però la prosa diària no hauria de ser mai "descafeinada".

      Elimina
  2. Jo tot ben carregat, des del cafè al tallat, des de la prosa al vers! Seguint i parafrasejant a Gabriel Zelaia... (euskaldunitzant el seu cognom, com hauria de ser!):


    LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO!!


    d.

    ResponElimina
  3. Lirà Lira , si tu saps somniar .....
    Lo demes ja esta fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel: de veritat creus que n'hi ha prou amb somniar? Talent, treball i sort, deia Puyal.

      Elimina
    2. Dona... en el teu cas... que es el que ens atany... el treball "se le supone" de vegades potser t'hauries de deixar anar una miqueta , potser controles massa? relaxa't deixa que canti sol , es un ocell, l'ocell de la paraula...

      Elimina
    3. Miquel Àngel: deixar-me anar com tu segur que no ho faré mai! Hauré de tornar a dedicar-me exclusivament a la crítica, em sembla que no serveixo tampoc per això de la "creació". No ets l'únic que em renya.

      Elimina
    4. Si has de ser escriptora ho seràs, Elena. Però t'hauràs de treballar la ressitència a la frustració. Al bloqueix. La resistència a la crítica: sigui bona o no tan bona perqué les dues fan mal, i costen d'ignorar. Com jo no et deixis anar, que soc una cas a part perquè en realitat soc un híbrid entre music i poeta i vinc d'ambients molt estripats , molt distints dels que vens Tu. Però tinguis molt pressent que no et renyo pas... només et dono pistes , escriure es un muscle com unaltre i te l'has de treballar o mai seràs prou forta com per a fer-ho sense que t'invadeixi l'angoixa o la inseguretat . Has de viure a l'hora que escrius , has de creixer com a persona i com a escriptora d'una manera sincrònitzada .Sobre tot confiant amb Tu mateixa, en que serás prou bona com per aprendre a viure i a escriure . Sinó de que et pots atrevir a fer crítica de res? Pots administrar el prestigi dels altres i no el teu propi? em penso que has de pensar-hi .No et rendeixis , dona't temps , ser un esciptor, ser un pianista, ser un cantaire, ser un pintor.Costa tota la vida Elena es un compromis Vital i no et pots rendir abans de començar .

      Elimina
    5. Líric ve de lira, i jo de música res de res. També m'ha costat d'arribar a interpretar com ho faig ara. Però si provo de fer transparent els altres, com m'he d'amagar darrere un poema?

      Elimina
    6. EP!! No fotem!! la poesia es per a dir alguna cosa , si només es un joc d'estétiques com de vegades ,massa vegades ha estat per massa gent que fa "La carrera" per a ser poetes , almenys a mi no m'interesa gens , la Poesia es jugar-sela , es anar més enllà de lo aparent-ment evident, La poesia no es el ver en si , es el que queda despres del vers , el que t'ha deixat a l'esperit el fet de llegir allò , si la poesia no arriba a aquest territori de l'anima , no val mer a res "es un Lujo cultural por los neutrales" com deia en Zelaia i no val per a res . De versaires n'està lo mon ple , de POETES ni ha ben pocs. Es un cami iniciatic d'aprenentatge vital , d'investigació d'un mateix i del altres,es la filosofia de la intuició... Es tantes coses que acaba per ser massa important com per a prendrese-la "esportivament" com un joc de diletant...

      Elimina
  4. Racions com aquestes aporten moltíssim, com la de xocolata que fa poc m'he pres, mmm!

    Bona tarda, Helena.

    ResponElimina
  5. És curiós, no puc beure (ni quasi veure) la llet, i en canvi, ben barrejada amb xocolata (i un cop el quasi-alquímic procés d'espesseir-la) em sembla fantàstica... i fins i tot digestiva!
    Així, la vida diària, amb els ingredients que enuncies, es transforma en tot un art (de viure).

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agrada la llet sola, però el cacaolat no m'agrada gens.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...