En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 15 de febrer del 2012

Com un muscle

La ploma, si no es fa servir,
s'asseca,
l'hàbit d'estudiar es perd,
si trigues més de quatre dies
en agafar de nou un llibre,
l'oblides,
si no parles en públic sovint,
n'agafes por,
si no et vénen les idees prest,
avorreixes el que volies fer.
De la mateixa manera,
escriure sovint exercita
algun muscle cerebral,
i no escriure l'atrofia.
Les emocions i la bellesa,
la dels amors frustrats,
en són els motors, d'aquest muscle.

12 comentaris:

  1. Ahir deia el mateix als meus alumnes. Un, ple de cafè i d'insomni, a les 3 de la matinada va escriure 3 poemes. I apunta força bé :) Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta: no m'agraden les obres que surten de l'insomni, em recorda experiències desagradables. Encara que possiblement està inspirat!

      Elimina
  2. I de vegades el múscul es contrau de manera inconscient, com el cor ;)

    ResponElimina
  3. I de vegades fins i tot ens sorpren i va per lliure:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una idea molt bona, Joana. Tu també ens sorprens i ens convences i tot.

      Elimina
  4. Ben veritat si... una autèntica veritat!Una vegada em van dir Tu ja ho tens tot per escriure , només et falta muscle ,, es a dir escriure...

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó en el que expresses.

    El que no tinc cap dubte és que tu exercites aquests músculs cerebrals constantment!

    Bon dia tinguis.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Gemma! Però no els exercito pas tant!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...