En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 7 d’abril del 2013

Curiositat

Quanta part hi ha
de reflex, quanta part
d'abstracte té
el ritme i melodia
de la teva mirada?

16 comentaris:

  1. Torno a mirar per la finestra,
    de matinada,
    i veig com reverbera arreu
    la teva mirada.
    Ritme i melodia,
    simfonia inacabada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que ben trobat, això del verb reverberar! De bon matí, amb la simfonia inacabada.

      Elimina
    2. Miro de nou per la finestra,
      tinc l'ànima encegada,
      i fa sol, i llueix
      la teva mirada.
      Harmonia en to major,
      simfonia inacabada!

      Elimina
    3. Avui sí que fa sol! I el sol encega. No permet d'acabar la simfonia.

      Elimina
    4. Capvespre des de la finestra,
      rebufa la ponentada,
      i en mig de la flaire sento
      la teva mirada.
      Cadència de bemols,
      simfonia inacabada!

      Elimina
    5. De nit, per la finestra penetra
      una foscúria abigarrada,
      ulls de gat mesquer,
      la teva mirada.
      Gran remor de tons greus
      simfonia inacabada!

      Elimina
    6. "gat mesquer", m'agrada aquesta expressió.

      Elimina
  2. Magnífic.T'ho diré amb un haiku:

    Onades rítmiques,
    Als teus versos, Helena.
    sols poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      els versos sempre són onades rítmiques. La poesia caldria trobar-la en ells!

      Elimina
  3. Els reflexos són bonics, però s'han de procurar que hi siguin en certa mesura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      hi ha d'haver un cert grau d'abstracció, i un cert grau de reflex, sempre, crec.

      Elimina
  4. Podria haver-hi tres pessics de realitat, dos pessics de reflexos i un pessiguet d'abstracció... clar que totes les proporcions són possibles.

    ResponElimina
  5. Jo com menys realitat millor, no sóc gaire realista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu tries les proporcions, doncs... a mi una certa quantitat de realitat em fa falta... sense passar-se.

      Elimina
    2. Acabo de fer una ressenya per a Nervi d'una obra molt realista. També m'ha agradat!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...