En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de juliol del 2012

La poesia
s'escapa pel silenci
que deixa el marge.

11 comentaris:

  1. Respire el silenci,
    el so del vers.
    els cims del cel.

    Molt bonic, helena, el silenci al poema és un element molt sonor que cal acaronar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que em surt d'haver comentat molts de poemes.

      Elimina
  2. Sempre en tota acció, escrit o cosa parlada hi ha un marge, allò que no es diu o no es pot dir i on el llenguatge no hi arriba, i en cada marge que deixem ix una idea o cosa que és la resta que hi queda en cada acte que permet que tot avance, en la "falta" està la dialèctica de la Història, el seu avanç, en la seua imperfecció o incompletud.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no hi hagués aquest marge no hi hauria interpretació, Vicent.

      Elimina
  3. Diu un bon amic que els versos s'escapcen per la dreta... No parla pas de política, clar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els versos s'escapcen per la dreta i per l'esquerra! No tenen espai de prosa, això els caracteritza.
      He posat el poema al centre perquè tingués més marge per tots dos costats.

      Elimina
  4. Aquest silenci és la màgia de la poesia, el que se'ns escapa i no podem caçar a través de les paraules.

    ResponElimina
  5. Sílvia,
    molt d'acord! Ho has definit molt bé.

    ResponElimina
  6. Aquest silenci ric i valuós, dóna els seus fruits -la poesia- en raconets senzills, però màgics.

    M'ha agradat, Helena!.

    ResponElimina
  7. Els teus silencis poètics mai són incòmodes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, cantireta! Les teves paraules tampoc són incomodes.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...