En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 14 de juliol del 2013

Illa de bellesa

La lluna plena,
com l'illa del tresor.
El sol n'és l'or,
els estels diamants,
els versos són el cofre.

19 comentaris:

  1. Jpmerch,
    m'ha sortit massa líric, penso.

    ResponElimina
  2. ......i la Lluna, la màgia que els uneix en el seu misteri....
    Bon diumenge, Helena !

    ResponElimina
  3. Els versos són el cofre... :) doncs fem un cofre ben gran!!!

    ResponElimina
  4. Fa ja uns dies, com tu parles de l'or, els diamants i el cofre et diré que m'ha vingut un pensament al cap, i és que tot el que la ciència descobreix per exemple els forats negres que poden conviure amb sols molt a prop és una representació de la vida real que ha estat explicada des de temps immemorials pels mites i les religions, per exemple els forats negres podien ser els homes freds fins al límit de la normopatia i que poden ja conviure, s'ha descobert en l'astrofísica amb les persones més calentes o sols, i com eixe exemple et podria posar un munt, però tot és només poesia, i malauradament o afortunada la poesia no tindrà mai el crèdit dels científics, però ahí va la meua reflexió.

    Una abraçada des de València i des del barri de Russafa.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Vicent,
    el sistema solar té un funcionament semblant al d'un àtom, com a metàfora per explicar-lo funciona. Crec que és això el que vols dir, que la poesia pot arribar a explicar la ciència.

    ResponElimina
  6. Efectivament, ahir li comentava a una amiga de la xarxa, la Montserrat, que la poesia havia estat el primer saber, que del saber de la poesia la ciència havia partit per a comprovar científicament les "veritats" de la poesia, que són les veritats de la paraula.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      hi ha qui diu que només diu la veritat en l'obra escrita.

      Elimina
  7. En aquest viatge que faig
    m 'acompanyen totes les muses;
    i a tu, Excelsa, et contemplo
    des dels finestrals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Havia fet un comentari que no surt, Abel. Deia que deus tenir molt bona vista!

      Elimina
    2. Tanmateix un cec pot contemplar l'excelsitud, Helena!

      Elimina
    3. Abel,
      bona vista en el sentit del que veus a través de la finestra (faig broma), no pas de la capacitat per veure-hi.

      Elimina
    4. Les teves paraules m'asserenen i em reconforten, Excelsa!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...