En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 14 d’agost del 2013

Fent punta al poema

LAFEBRE, Vicenç, dins Miramelmots

Vagis on vagis
seràs d'algun color,
però tan sols d'un.
Tots els colors del món
compensen la foscor.

11 comentaris:

  1. Normalment jo no estic a favor de posar etiquetes ni mots a les persones, és a dir, malnoms psicològics o polítics, però d'algun color hem de ser de ben segur, de fet tots els colors arriben al blanc i la foscor en contrast és el negre, o no sé si és a l'inrevés.
    La visió masculina de la realitat és l'un, la femenina és "Tots els colors" però de fet sempre estem en un.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Aquest "però tan sols d'un" m'arriba a l'ànima... no m'hi acabo de conformar, però té molta part de veritat.

    ResponElimina
  3. Com la Carme, em costa d'acceptar que només puguem ser d'un color alhora, però qualsevol color compensa de sobres la foscor.

    ResponElimina
  4. La majoria de colors són una barreja d'altres colors. Potser sí que som com som tan complexes per entendre a un altre tan sols podem veure'l d'un color però tan sols és una il·lusió.

    ResponElimina
  5. Us responc a tots:

    "Qui no ha après a dir Ella i només ella, sap potser què és l'amor?". Ho deia Van Gogh. Jo sempre he admirat Petrarca.

    ResponElimina
  6. A Moscú hi ha una font monumental en honor als soldats morts que brolla sempre de color vermell, d'un roig intens, com la sang.
    Mai no em va impressionar tant l'haver contemplat aquell color...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      el vermell sempre impressiona, sobretot aquest que dius.

      Elimina
  7. Estic d'acord amb Van Gogh !!.... ; )
    Si he de ser d'un sol color...que sigui el Blau !! Per la mar, pel cel, per la calma ... pels entrellums i per uns ulls blaus !!
    Bon dijous (festiu) Helena !!

    ResponElimina
  8. Vaig voler saber el color del seus sentiments i quan em vaig submergir dins els seus ulls oceànics vaig veure un fons marí de corals i peixos de colors.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...