En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 1 de maig del 2013

Emoció

AREÑAS RUSIÑOL, Consol.
Vermell sobre verd dins Hora blava


Mai hauria pensat
que el millor art és el quotidià,
que l'excepció és tan rutinària.
Com una rosella neix
entre la verdor de primavera.

15 comentaris:

  1. Helena, bon dia!
    És excepcional avui que comença el mes de maig, rovell de l'ou de la primavera.
    Són centenars les roselles que neixen entre la verdor dels ordis i els blats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les roselles, Abel! Són excepcionals, sí, tot i que molt exteses.

      Elimina
    2. Va be, Helena, una miqueta de realisme, encara que no arribi a màgic?
      Saps quin plat exquisit he menjat avui per dinar? Una amanida de plàntules de rosella!
      I perquè l'amanida quedi perfecta, s'hi ha de posar bastant d'oli verge d'oliva, una quantitat discreta de vinagre de mòdena i una mica de sal marina.
      Aquestes roselles les he collit en erms i guarets i he pensat en tu al veure'n tot un estol, en gran quantitat. M'he dit: "Mira, sí, com diu l'Helena, estan molt esteses aquestes roselles..."
      I que duri, doncs amb els temps que s'acosten potser sí que haurem d'anar a raure al defora a cercar roselles, lletsons i bledes boscanes per a sobreviure!

      Elimina
    3. El realisme no és el meu fort, Abel! De flors encara en menjaria, d'insectes no pas.

      Elimina
    4. Ja me'n he adonat, Helena, que el teu menú preferit són els versos; i com més lírics, millor!

      Elimina
  2. El millor art,
    és el teu gest, Helena.
    Coordinant
    colors de les imatges
    amb la claror del vers.

    Bon dia, Helena!

    ResponElimina
  3. Se m'ha oblidat el títol: Tanka a Helena... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vers és una "fosca il·luminada", que diu Josep Porcar.
      Gràcies per la dedicatòria!

      Elimina
  4. A vegades hi ha arts tan rebuscats que no "atrapen", en canvi allò quotidià sovint és el que més ens entra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La senzillesa, Alba, que diuen que és el més excepcional.

      Elimina
  5. Hola una altra vegada Helena, em passe perquè m'ha sobtat el vers i per donar-te el bondia.

    És el que jo solc dir, fora creences o no creences, Déu és l'errada i l'errada és Déu.

    Una abraçada i de tant en tant em seguiré passant, ja saps que te mantinc en els favorits, no ha estat un adéu la nostra humil separació sinó un fins demà.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  6. L'excepció pot acabar assemblant-se a l'escepticisme. El pa de cada dia ja és sublim només pel fet de poder-ne parlar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben explicat, cantireta. Tenir la sort del pa de cada dia realment és sublim i no ens n'adonem.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...