No tan eixorca

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo sé d'on ve la inesgotable aigua

que vessarà d'aquesta font ja seca,

la deu de tota vena poètica,

blava per antonomàsia.

També la idea interior del poema

vol transmutar la de Cor fidel de Carner,

alhora que perviu en tu que em llegeixes.

Helena Bonals

Mientras tengo sed

bebo de las palabras.

Mas pocas sacian.

Fackel

Cristal·lí

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb la teva mirada poètica, 

només, pots trencar el vidre 

que és l'embolcall de l'obra.

I entremesclar, 

fent-te més sàvia,

el que era fet tot de contrast 

fins fa un moment.

Helena Bonals

Con un destello

prendes lo recóndito.

La voz poética.

Fackel

Nítid cristal·lí

en un món que s'esquerda.

Trista mirada.

Carme Rosanas

D'un costat a l'altre

Una persona de cada cent.

Un Van Gogh el geni del qual

ningú reconeixia.

Que aquell que va a contracorrent

a la llarga esdevindrà corrent principal.

Malalts que poden ser no normals,

sinó extra normals.

Amb el temperament, el lideratge, la creativitat.

I la sensibilitat, la resiliència, 

la dignitat davant l'estigma.

Confort

Isabelita Virtual

 

La moda, com l'interiorisme,

parla de la nostra personalitat,

del nostre món interior.

Un ornament és un adjectiu, un accident.

El que decora forma part de l'essència.

No ens amaguem sota un barret,

creiem en el que és bell,

com William Morris.

Fugida endavant

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Només dues ombres.

Però molt més reals

que qualsevol figuració

en quatricromia.

Només una finestra,

però tota la teva vida

projectada en aquest instant. 

Abre la puerta

e inspira el aire.

Retienes tiempo.

Fackel

Ja són les ombres

així, van per les reixes,

cap ací, cap allà.

Rafael Molero Cruz

Allò que et salva

Niporepte 410 Simfonia en verd

dins Relats en català

 

Només l'ajuda,
en travessar la vida,
del teu paraigües.
El que és cada poema,
sempre tan bell com útil.

Esperant el seu torn

Repte poètic visual 351 Rere la pols dels llibres

dins Relats en català

Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és la maneta.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.