MIGURENA Desviació
Vols anar de dins cap a fora,
i només topes amb una paret.
Vols arribar al teu lector,
però el missatge es perd pel camí.
Però, tal i com ho dius,
és que no es pot arribar pas
a dir d'altra manera,
això és el que fa poesia.
És normal una certa recança
a donar-te sense reserves.
El que és indirecte
va directament al cor.
Helena Bonals
Abro los ojos
el aire me recorre
me hace poema.
Fackel

Crec que no tens recança quan ho dónes tot...
ResponEliminaTot i així, sempre n'hi ha que són sords.
Aferradetes, Helena.
Paula,
EliminaTens tota la raó.
Abro los ojos
ResponEliminael aire me recorre
me hace poema.
Fackel,
EliminaEls poemes ja són fets d'aire!
Directa o indirecta, m'arribes :)
ResponEliminaEm fa molta il·lusió això que em dius, Gemma!!
EliminaAi, he sortit com a anònima, soc la Gemma Sara. Helena
ResponEliminaPrengui la direcció que prengui, el poema acabarà omplint el vas.
ResponEliminaEts molt optimista, Xavier.
EliminaDe vegades, potser fins i tot moltes vegades, el missatge es perd pel camí i l'aigua de l'aixeta o del poema no arriba al got o al lector, però no tot depèn nomès d una banda, el receptor també compta molt, potser el que més.
ResponEliminaCarme,
Eliminabona reflexió.
He comprovat que a la meva barra lateral, l'últim post d'aquest blog que es va actualitzar és el del la fotografia de l'eclipsi. Mira si en fa de dies. O sigui que el problema encara no s'ha resolt del tot. Gràcies per avisar.
ResponElimina