Una persona de cada cent.
Un Van Gogh el geni del qual
ningú reconeixia.
Que aquell que va a contracorrent
a la llarga esdevindrà corrent principal.
Malalts que poden ser no normals,
sinó extra normals.
Amb el temperament, el lideratge, la creativitat.
I la sensibilitat, la resiliència,
la dignitat davant l'estigma.
És difícil definir i saber què és normal i que no... jo sempre penso que hi ha de tot, a tot arreu, hi ha normals i extra normals (per seguir el mot del teu poema) a tot arreu, tinguin el diagnostic que tinguin i fins i tot encara que no en tinguin cap.
ResponEliminaHi ha persones molt admirables.
Jo sóc una d'aquestes persones, Carme. Sense necessitat que m'ho corrobori ningú.
ResponEliminaM'agrada el començament: una persona.
ResponEliminaLes classificacions, a vegades són sobreres.
Una poesia.
Xavier,
EliminaÉs que és així. Una de cada cent persones té aquest trastorn.
¿Eres por ti o eres por otro?
ResponElimina¿Vives para ti o vives para los demás?
¿Dónde está el límite
para la aproximación o para la ruptura?
¿Qué clama tu naturaleza
que los otros estén dispuestos a aceptar?
¿Qué debes admitir de fuera
que no reprima tu magma?
¿Quién decide sobre la normalidad
sino el interés tribal?
¿Cómo vivir sin ser expulsado
pero tampoco sin morir día a día
en tu sometimiento?
Fackel,
EliminaEm fas pensar en el que vaig llegir de Sylvia Plath. Que com que era poeta volia ser diferent, però alhora volia integrar-se amb els altres.
Amb compte que també n'hi ha molt de dolents... amb lideratge i temperament... que poden enfonsar el món.
ResponEliminaAferradetes, nina.
*molts
EliminaSa lluna,
EliminaMolt bona! Però jo estic boja però continuo fent honor al meu cognom.
Vaja! Un poema original, que m'ha deixat pensatiu. És així, Van Gogh ha estat un geni molt important en la història. Ha estat molt reeixit en la pintura. Com diu el poema té sensibilitat i també resiliència i la dignitat.
ResponEliminaM'ha agradat com ho expresses.
Cordialment. Rafael
Moltes gràcies, Rafael.
EliminaHola, Helena: El número que he posat el 093, m'ho he inventat.
EliminaQuina raó que tens, Helena! Quants genis han estat marginats per ser "diferents". I no és que no fossin normals, és que eren extranormals. Molt bé, perquè en aquests pocs versos resumeixes la genialitat d'una forma genial.
ResponEliminaTeresa,
EliminaTocats pel foc, es diu un llibre sobre tots els artistes que han tingut el trastorn bipolar o amb depressió unipolar. Que "més que una mancança, és un ornament", deia jo en un poema.
"Més que una mancança, un ornament", quanta raó! Però quant de patiment, també, han hagut de suportar les persones que, per una raó o altra, han estat titllades de "diferents"... I que difícil que deu ser, haver de sobreviure tothora a la incomprensió, el menyspreu, la burla i la violència, per poder conservar un mínim d'autoestima per la pròpia dignitat. Per cada un/a que aconsegueixi destacar en alguna cosa concreta, quants n'hi deu haver que no se'n surten?
ResponEliminaRamon,
EliminaTens tota la raó. Jo sóc tan feliç que gairebé me'n sento culpable.