En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 de febrer del 2025

Fugida endavant



Només dues ombres.
Però molt més reals
que qualsevol figuració
en quatricromia.

Només una finestra,
però tota la teva vida
projectada en aquest instant. 

12 comentaris:

  1. Abre la puerta
    e inspira el aire.
    Retienes tiempo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt sorprenent, i optimista, el teu haiku, Fackel.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Una vida projectada i condensada en aquest instant, gregorio.

      Elimina
  3. Generalment aquesta projecció es queda només en això...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      No té res a veure l'art amb la vida. Per això em quedo amb l"art. "Jo, la literatura", deia Kafka.

      Elimina
  4. L'instant hauria de tenir sempre el màxim protagonisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja el té, l’instant, el protagonisme, Carme. Per a mi tot.

      Elimina
  5. "Només una finestra"
    Sobretot si la porta és tancada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari fa pensar molt, Xavier.

      Elimina
  6. L'Amor per devant, assenyalant el camí .... !
    Bona setmana, Helena !!.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...