GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Només dues ombres.
Però molt més reals
que qualsevol figuració
en quatricromia.
Només una finestra,
però tota la teva vida
projectada en aquest instant.
Abre la puerta
e inspira el aire.
Retienes tiempo.
Fackel
Ja són les ombres
així, van per les reixes,
cap ací, cap allà.
Rafael Molero Cruz
Abre la puerta
ResponEliminae inspira el aire.
Retienes tiempo.
Molt sorprenent, i optimista, el teu haiku, Fackel.
EliminaHay tantas maneras de proyectar el instante, si te lo propones...
ResponEliminaUna vida projectada i condensada en aquest instant, gregorio.
EliminaGeneralment aquesta projecció es queda només en això...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaNo té res a veure l'art amb la vida. Per això em quedo amb l"art. "Jo, la literatura", deia Kafka.
L'instant hauria de tenir sempre el màxim protagonisme.
ResponEliminaJa el té, l’instant, el protagonisme, Carme. Per a mi tot.
Elimina"Només una finestra"
ResponEliminaSobretot si la porta és tancada.
El teu comentari fa pensar molt, Xavier.
EliminaL'Amor per devant, assenyalant el camí .... !
ResponEliminaBona setmana, Helena !!.
Bona setmana, Artur.
EliminaUf, va dir ella.
ResponEliminacantireta,
EliminaUf, dic jo!!
Ja son les ombres
ResponEliminaaixí, van per les reixes,
cap ací, cap allà.
Rafael,
EliminaSí, les ombres són lliures, van més enllà de les reixes. Molt i molt ben trobat. Te'l publico a dalt al costat del de Fackel.
Em recordes aquesta fotografia de Chema Madoz.
Em dius sí record la fotografia de Chema Madoz. L'he vista, però no sé qui és. Vaja! No passa res. Gràcies per recordar-me-la.
ResponEliminaRafael,
EliminaÉs un fotògraf molt bo, Chema Madoz. Fa una mena de poemes visuals en blanc i negre.
A la imatge es ben ben poca cosa, tan sols un petó fugisser rere una finestra. No en sabem res més, ni qui són, ni què els ha passat abans ni com acabaran després... Però amb la imaginació ens en podríem fer una pel·lícula, i de les llargues. També amb l'art: de la contemplació d'un quadre, l'audició d'una peça musical, la lectura d'un poema... ens hi podem recrear imaginant un univers sencer de vivències, il·lusòries, però que poden ser ben reals dins nostre, com en un somni.
ResponEliminaBones reflexions, Ramon!
Elimina