En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 de febrer del 2025

Fugida endavant



Només dues ombres.
Però molt més reals
que qualsevol figuració
en quatricromia.

Només una finestra,
però tota la teva vida
projectada en aquest instant. 


Abre la puerta
e inspira el aire.
Retienes tiempo.

Fackel


Ja són les ombres
així, van per les reixes,
cap ací, cap allà.

Rafael Molero Cruz

20 comentaris:

  1. Abre la puerta
    e inspira el aire.
    Retienes tiempo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt sorprenent, i optimista, el teu haiku, Fackel.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Una vida projectada i condensada en aquest instant, gregorio.

      Elimina
  3. Generalment aquesta projecció es queda només en això...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      No té res a veure l'art amb la vida. Per això em quedo amb l"art. "Jo, la literatura", deia Kafka.

      Elimina
  4. L'instant hauria de tenir sempre el màxim protagonisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja el té, l’instant, el protagonisme, Carme. Per a mi tot.

      Elimina
  5. "Només una finestra"
    Sobretot si la porta és tancada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari fa pensar molt, Xavier.

      Elimina
  6. L'Amor per devant, assenyalant el camí .... !
    Bona setmana, Helena !!.

    ResponElimina
  7. Ja son les ombres
    així, van per les reixes,
    cap ací, cap allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Sí, les ombres són lliures, van més enllà de les reixes. Molt i molt ben trobat. Te'l publico a dalt al costat del de Fackel.
      Em recordes aquesta fotografia de Chema Madoz.

      Elimina
  8. Em dius sí record la fotografia de Chema Madoz. L'he vista, però no sé qui és. Vaja! No passa res. Gràcies per recordar-me-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      És un fotògraf molt bo, Chema Madoz. Fa una mena de poemes visuals en blanc i negre.

      Elimina
  9. A la imatge es ben ben poca cosa, tan sols un petó fugisser rere una finestra. No en sabem res més, ni qui són, ni què els ha passat abans ni com acabaran després... Però amb la imaginació ens en podríem fer una pel·lícula, i de les llargues. També amb l'art: de la contemplació d'un quadre, l'audició d'una peça musical, la lectura d'un poema... ens hi podem recrear imaginant un univers sencer de vivències, il·lusòries, però que poden ser ben reals dins nostre, com en un somni.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...