GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Amb la teva mirada poètica,
només, pots trencar el vidre
que és l'embolcall de l'obra.
I entremesclar,
fent-te més sàvia,
el que era fet tot de contrast
fins fa un moment.
Helena Bonals
Con un destello
prendes lo recóndito.
La voz poética.
Fackel
Nítid cristal·lí
en un món que s'esquerda.
Trista mirada.
Carme Rosanas
Es cert que el poema en general, com a forma i figura, sembla tenir poca potència o atracció entre els lectors. Però les paraules que conté, ben meditades, poden ser molt poderoses, fins a constituir un lema per enfortir la vida.
ResponEliminaViu molts anys i sigues feliç, Helena
Olga,
EliminaHi ha poemes amb molta força encara que no s'acabin d'entendre.
Moltes gràcies pel desig, per a tu també.
Con un destello
ResponEliminaprendes lo recóndito.
La voz poética.
M'agrada molt, Fackel, ho has copsat millor que no jo.
EliminaNítid cristal·lí
ResponEliminaen un món que s'esquerda.
Trista mirada.
Molt sentit, el teu haiku, Carme. Te'l publico a dalt.
EliminaHi ha mirades que un embelleixen tot.
ResponEliminaOn és la bellesa, a la imatge o a l'ull que la mira?
Aferradetes, Helena.
Deu ser en tots dos, sa lluna.
EliminaUn poema a vegades també fa trencadissa en un cor.
ResponEliminaUi, sí, n'hi ha de molt durs, Xavier.
EliminaJo veig que és un poema molt poètic, el qual fas de la mirada com si fora que haja trencat el vidre. Una metàfora que és preciosa.
ResponEliminaM'ha agradat, Helena.
Rafael,
EliminaLa teva mirada també és poètica.
M'agrada molt. Amb la mirada poètica trenques el vidre de la realitat i pots re-crear, amb la barreja d'elements fins ara contraris, una nova realitat més sublim, a un altre nivell, més profund, més enllà, qui sap si més real i tot que les aparences que ens envoltaven abans de trencar el vidre. Vaja, que amb els teus versos ens fas rumiar, i això sempre és d'agrair!
ResponEliminaRamon,
EliminaÉs com trobar l'empatia darrere de l'abstracció, entendre, "agafar" el sentit de l'obra.