Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Jo sé d'on ve la inesgotable aigua
que vessarà d'aquesta font ja seca,
la deu de tota vena poètica,
blava per antonomàsia.
També la idea interior del poema
vol transmutar la de Cor fidel de Carner,
alhora que perviu en tu que em llegeixes.
Helena Bonals
Mientras tengo sed
bebo de las palabras.
Mas pocas sacian.
Fackel
Uns versos que ens transporten als del citat Carner, "Cor fidel",.
ResponEliminaTot i ser la font un poc eixorca, guarda el record i la saviesa de saber d'on venen les seves aigües, els seus versos... Felicitats !.
Bona setmana !.
Artur,
EliminaAquest poema de Carner el vaig llegir per primer cop als vint-i-un anys. És dels que em queden gravats amb foc a la memòria.
La poesia com l'aigua, inesgotable, però a vegades no brolla...
ResponEliminaM'ha agradat retrobar el poema de Carner, l'he buscat per entendre millor la teva reinterpretació.
Llegint-los fem reviure els poemes.
Carme,
EliminaDe totes maneres el meu no serà mai tan bo com el de Carner.
Mientras tengo sed
ResponEliminabebo de las palabras.
Mas pocas sacian.
Fackel,
EliminaPoques paraules arriben a l'ànima!
De vegades la font es queda eixuta... però els poemes romanen vius en els qui els llegeixen...
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
Eliminael teu nom em fa pensar que el sol del passat té la seva continuació en la lluna del futur, que deia Paul Auster.
Somnien¡m que l'aigua brolla. I (com dirien els Manel) a vegades ens en sortim.
ResponEliminaNomés a vegades, Xavier.
EliminaEl poema de Carner, com tants dels seus, excel·lent. M'agrada, del teu, la imatge de la font eixuta, d'on pot tornar a brollar un raig d'aigua inesgotable, la força interior, el "foc inesgotable" carnerià, que està latent, a punt de renéixer, com en un altre poema de Riba, "porpra de nou en l'alba". "Jo esperaré el retorn fidel / del cant roent que ara declina". L'esperança és l'últim que es perd, per molta set que tinguem.
ResponEliminaRamon,
EliminaAquests versos de Riba m'arriben molt.