Repte poètic visual 351 Rere la pols dels llibres
dins Relats en català
Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és la maneta.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.
Molt bo el poema, sobretot els tres darrers versos. Són una realitat explicada molt bellament.
ResponEliminaCarme,
EliminaPenso igual que tu. A mida que feia el poema m'he anat inspirant. La primera sorpresa sóc jo del resultat.
Un bon elogi del llibre. Dels Llibres, en majúscula.
ResponEliminaXavier,
EliminaEm refereixo als bons llibres, que no tots en són.
Una seducció per al coneixement !.
ResponEliminaBen presentat, Helena ;)
Salut !.
Artur,
EliminaTu també ho dius molt bé.
Una bellesa de poema, tal qual els llibres.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Moltes gràcies, sa lluna!
EliminaI heus aquí com un llibre es converteix en un món per descobrir que l'Helena, amb les seves paraules, fa que no puguem dir-li que no.
ResponEliminaQue maco això que dius, Teresa!!!
Elimina