.jpg)
Isabelita Virtual
La moda, com l'interiorisme,
parla de la nostra personalitat,
del nostre món interior.
Un ornament és un adjectiu, un accident.
El que decora forma part de l'essència.
No ens amaguem sota un barret,
creiem en el que és bell,
com William Morris.
Nuestro mundo interior, un magma.
ResponEliminaNuestra personalidad, cambiante.
La moda, expresión de un instante.
En la apariencia no hay sustancia,
solo fugacidad y máscara.
Nos escondamos tras una o varias caras
no podemos huir de nosotros mismos.
Fackel,
EliminaEstic d'acord amb tu en els teus primers quatre versos.
Per a mi, igual que la cara és l'espill de l'ànima, i el nom el seu senyal, l'aparença exterior és molt important. Fins i tot, encara que algú sigui molt lleig, si va ben vestit, té molt de guanyat. "Vesteix un bastó i semblarà un senyor".
Com posar adjectius als verbs i fer-los florir !.
ResponEliminaBona setmana, Helena : )
Molt ben trobat, Artur!
EliminaBona setmana!
M'agraden més els adjectius que els ornaments.
ResponEliminaClar que em fas pensar que potser un vers o un poema tamé pot ser un accident, tot i que a mi no m'ho sembli.
Carme,
EliminaA l'obra La lletra escarlata la protagonista, una adúltera, es distingeix de la comunitat puritana que l'envolta pel fet de dur molts brodats. I fer poesia és com brodar. Menys és més, sí, però l'elegància és la màxima senzillesa amb un toc de sofisticació.
Tret de les maneres i també de la mirada, no hi ha res que digui si ets o no un(a) senyor(a). No hi crec en la moda, la meva mare anava tot el dia amb un davantal (per la seva feina) i semblava una senyora.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
És curiós això que dius, sa lluna.
EliminaA mi m'encanta això que diu sa lluna, i ho veig així mateix.
EliminaD'acord, Carme!
Elimina"No ens amaguem sota un barret". La senyora de la fotgrafia sembla que s'amagui sota d'un plat de bateria. Si el Santi Arisa li donés un cop de baqueta sortiria música.
ResponEliminaXavier,
EliminaQuanta imaginació!
La imatge és ben interessant, i el teu poema convincent. "Creguem en el que és bell", sí, sempre: la bellesa ha de ser el remei universal. Un adjectiu ben posat matisa, concreta, especifica... Pla n'era un mestre! Ara bé, posar adjectius (o ornaments, o randes, o floritures) perquè sí, enfarfega: cal saber trobar el punt just, com en la sal. M'agrada això que dius de l'elegància: "màxima senzillesa amb un toc de sofisticació".
ResponEliminaRamon,
EliminaCrec que això de l'elegància ho deia fa molts anys Salvador Sostres, que per cert no sé què se n'ha fet.