En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 21 d’abril del 2022

Tresor


 Imatge lliure de drets a Pexels
de Ann H

No és pas trencat
el meu cor de colors.
Es corresponen 
als instants preciosos,
reverberant entre ells.

15 comentaris:

  1. Me pregunto qué significado tendrán cada uno de los colores dentro de tu corazón (disculpa mi atrevimiento)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Són tots els instants en què m'han arribat al cor, una persona, un llibre o un poema, tots els instants en què he estat creativa de veritat, tots els instants en què he entrat dins una obra. Aquesta "mena de certesa" l'he tingut més d'un cop a la vida, contràriament al que diu Robert Kincaid a Els ponts de Madison County. Però gairebé es poden comptar amb els dits d'una mà, o una mica més.

      Elimina
  2. Moments de pau, moments de llum, moments d'energia, moments de diversió, moments d'amor... n'hi ha tants!

    M'encanta que reberverin entre ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És que t'hagin arribat al cor és directament proporcional a haver estat creativa, d'aquí el reverberament.

      Elimina
  3. Tants com estats d'ànim hi ha.

    Feliç Sant Jordi!.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. Tots els moments de la vida, ens omplen de sensacions...fins i tot, els dolents.
    Bon Sant Jordi, Helena !!

    ResponElimina
  5. Qué bella forma de representar los momentos cumbres de felicidad, amor, amistad y creatividad.

    Un beso grande
    Felicidades

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Potser el nostre inconscient ens cova alguns traumes soterrats, però diria que la consciència ens evoca sovint els moments més feliços, les vivències més agradables, aquelles espurnes inefables que, aplegades, ens conformen la memòria. Si a més tens la sort que la llum que fan reverberi, el nou reflex expandeix la claror. Gaudim-ne, com d'aquest bon poema!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...