En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 15 d’abril del 2022

La transformació


Niporepte 345 Papallona dins Relats en català

A la recerca
del temps perdut en què
vas ser una oruga.
Tot passat té sentit,
condensat en un símil.

Helena Bonals


Amb fils de seda
de cuc a papallona
pacient crisàlide.

Xavier Pujol

a

15 comentaris:

  1. artur15 d’abril del 2022, a les 18:58

    Tota transformació et porta a una evolució...
    Bona Pasqua !.

    ResponElimina
  2. xavier pujol15 d’abril del 2022, a les 22:07

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. xavier pujol15 d’abril del 2022, a les 22:11

    Amb fils de seda
    de cuc a papallona
    pacient crisàlide.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 d’abril del 2022, a les 10:37

      Que maco, Xavier!!! S'ha de ser molt pacient per esdevenir una papallona.

      Elimina
  4. sa lluna16 d’abril del 2022, a les 13:41

    Paciència i bona lletra... em deia la mare de petita.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas16 d’abril del 2022, a les 23:39

    Tranformació lenta i esperançada… Amb un final preciós.
    A vegades sí que cal mirar enrere, per entendre'ns millor.

    ResponElimina
  6. Rafael Molero Cruz19 d’abril del 2022, a les 19:18

    El passat es transforma amb una nova vida. Una tanka que viu el temps que va passant. Molt agradable de llegir.
    Enhorabona, Helena.
    I gràcies per comentar-me l'últim darrer relat.
    Cordialment

    ResponElimina
  7. Ana Muela Sopeña20 d’abril del 2022, a les 0:27

    Preciosos versos sobre la transformación. Gusano, crisálida, mariposa. No solo vemos la transformación del gusano de seda sino la transformación que puede sufrir un ser humano.

    Un beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’abril del 2022, a les 9:57

      És un símil, tal com dic, Ana. Hi podem projectar moltes coses en aquesta papallona.

      Elimina
  8. KRT11 de maig del 2022, a les 19:56

    Tot passat té sentit. La recerca del món interior, el retorn a la infantesa, travessar bo i adormit l'últim freu abans d'arribar a la pàtria antiga, veure-hi clar quan dorms... Si ens neguem a recordar quan érem erugues, el nostre vol de papallones serà (encara més) efímer. Bon poema!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...