En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 d’abril del 2022

El nou i el vell


Casa Folch i Torres a Palau Solità de Plegamans
Fotografia de la meva amiga Núria Vert


Càntir de sempre,
llum de disseny, és tot
el que tant vull. 

18 comentaris:

  1. Tu haiku homenajea a la labor del alfar y lo compara con el diseño de la lámpara, supongo, ¿no? Ignoro cuánto tiempo de vigencia tendrá una lámpara como esa pero el botijo lleva mucho pasado consigo.

    (De paso me obligas a recordar el uso en mi infancia del fiel botijo. El regusto al barro no impedía beber un agua limpia y fresca. El botijo es uno de los diseños más hábiles que he conocido. En general toda la artesanía en cerámica es diseño en sí misma)

    ResponElimina
  2. "M'exalta el nou i m'enamora el vell" com va dir J.V.Foix, oi Helena?
    Abraçades!

    ResponElimina
  3. Noves idees que es nodreixen d'antigues realitats.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS de disseny, però d'estil prou rústic, aquest llum, Artur.

      Elimina
  4. Una barreja entre el que és nou i allò vell que portem ben endins.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Que bonic tot!

    El càntir, el llum de disseny, la fotografia i el poema que li escau tan bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      No és la primera vegada que faig servir una foto de la Núria, que té molt de talent.

      Elimina
  6. Bona inspiració. La llum moderna il·lumina el càntir que és l'antic, en aquest cas.
    Molt elegant, el teu haiku.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rafael! La llum reforça l'encant del càntir en aquest cas.

      Elimina
  7. Me encantan los botijos, Helena:

    Siempre que he bebido agua de un botijo el agua me ha sabido más rica y más fresca. Tu haiku hace pensar.


    En la vida hay diseños que convierten la existencia cotidiana en algo más amable.

    Un placer pasar por tus letras y disfrutar de tu originalidad.

    Lo pequeño es hermoso...

    Un beso y mucha felicidad para ti.
    Gracias por compartir.

    ResponElimina
  8. Ana,
    A mi els càntirs em fan pensar en què on no n'hi entra no en surt!
    Un petó!

    ResponElimina
  9. De part del càntir, "gràcies" (ho escriu una tal cantireta, que diu que té un bloc de nom homònim)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...