Un bon homenatge als panots de Barcelona. És un bon haikú.
Hi ha dies més inspirats, altres menys. Jo diria que això és inevitable. De tota manera,inspirada o no el que és important és continuar escrivint. Que la inspiració t'agafi treballant, que diuen.
M'has fet buscar els panots al dibuix... no els havia vistos!! Penso com la Carme, hi ha dies de tot -només faltaria que tots fossin genials! L'important és la constància, és el que fa que, de tant en tant, l'esforç doni fruits més singulars.
I és veritat: els panots ja són art que trepitgem sovint. Quin privilegi!
Entre lo naif y el mundo flotante, es como si la gravedad no existiera, pero eso le da su gracia. Por el brindis de los grandes Picasso y Miró. Como en esta alegoría museística de la ciudad. Disfruta.
Interesante haiku artístico, Helena:
ResponEliminaCualquier temática cabe en tus haikus.
Felicitaciones
Un beso grande
Ana,
EliminaDoncs a mi no m'agrada prou, no estic gaire inspirada!
Un bon homenatge als panots de Barcelona. És un bon haikú.
ResponEliminaHi ha dies més inspirats, altres menys. Jo diria que això és inevitable. De tota manera,inspirada o no el que és important és continuar escrivint. Que la inspiració t'agafi treballant, que diuen.
Gràcies, Carme, estic dacord amb tu! Hi ha vegades que estic cinc minuts, i està bé, i d'altres tres quarts d'hora i no tant.
EliminaArt sobre art, mai més ben dit.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Art sobre el terra, encara que també sigui art, sa lluna.
EliminaM'has fet buscar els panots al dibuix... no els havia vistos!!
ResponEliminaPenso com la Carme, hi ha dies de tot -només faltaria que tots fossin genials! L'important és la constància, és el que fa que, de tant en tant, l'esforç doni fruits més singulars.
I és veritat: els panots ja són art que trepitgem sovint. Quin privilegi!
Va com va, August! Moltes gràcies!
EliminaTrepitjar art... en el bon sentit.
ResponEliminaSí, Xavier! És una manera fantàstica de no tocar de peus a terra!
EliminaEntre lo naif y el mundo flotante, es como si la gravedad no existiera, pero eso le da su gracia. Por el brindis de los grandes Picasso y Miró. Como en esta alegoría museística de la ciudad. Disfruta.
ResponEliminaFackel,
EliminaNo pot haver-hi gravetat en el post-cubisme!