En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 3 d’abril del 2022

És quan dorms


 Niporepte 344 Kleiner Schlaf (Dormir poc)

Encara remes
en allò que no es veu,
quan tot s'acaba.

Helena Bonals


Quan tot s'acaba
comença l'aventura
en mars d'arena.

Xavier Pujol


En mars d'arena
encallades les barques
volem de nou.

Carme Rosanas

19 comentaris:

  1. Quan tot s'acaba
    comença l'aventura
    en mars d'arena.

    ResponElimina
  2. Els somnis sembla que no tenen fi ...
    Salut ;)

    ResponElimina
  3. Bonitos y sutiles haikus, mas ¿no será lo importante conocer las razones por las cuales tantas veces a lo largo de la vida encallamos en sus costas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És condició humana, Fackel! I mentre serveixi per inspirar-se no és tot perdut.

      Elimina
  4. En mars d'arena
    encallades les barques
    volem de nou.

    ResponElimina
  5. Què bellos haikus, Helena y Xavier:

    Son sutiles, elegantes, sobrios, profundos y bellos.

    Me gustan...

    Un abrazo a ambos y
    Felicitaciones

    ResponElimina
  6. Plena de somnis, encallada la barca, encara remes.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  7. Si remes amb barca per l'arena, especifica una bella metàfora. El de Xavier i el de Carme, inspiracions molts originals.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Sí, estan molt bé tots dos!

      Elimina
    2. Hola, Helena: Gràcies per dir-me alguna cosa sobre el meu comentari.
      Et comente que en tinc un nou relat en la meua pàgina, titulat "Si no fora pecat". Ja m'ho diràs alguna cosa al respecte.
      Gràcies.
      Cordialment.

      Elimina
    3. Rafael,
      Ja t'he comentat els dos darrers relats.

      Elimina
  8. Molt bons, els tres haikus encadenats. Gràcies!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...