No sé, m'has fet venir una sensació que hi ha massa llibres i també massa gent que parlen de llibres. He, he, he... i ho dic jo que no en tinc mai prou, però jo llegeixo d'una manera molt emocional. Intuïtiva. Vaig fent la meva...
Sempre cal apropar-te a allò que et faci vibrar... tot té sentit si hi vibrem cojuntament.
Fackel, és una sort de poder escriure, perquè és una manera molt bona de portar el sofriment. Disculpa que no et digui res al teu blog, és que em costa molt d'entrar en el que escrius darrerament! Jo produeixo molt menys, i amb menys nivell...
Ana, Diuen que els poetes no poden escriure sobre el que els està passant, però jo ho he fet. Crec molt en què només s'acaba el que no ha existit mai, i que només podem estar segurs de les nostres emocions.
Vibrar amb la música, gaudir d'una pintura, emocionar-se amb un llibre... Escriure, pintar, compondre i interpretar sempre són coses que tenen sentit. L'èxit o el fracàs són accessoris.
Anem passant pàgines.
ResponEliminaXavier,
ResponEliminaLa vida continua exactament igual, encara que no et facin cas!
Encara hi ha coses que ens omplen més...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Qui no es consola és perquè no vol, sa lluna!
EliminaNo sé, m'has fet venir una sensació que hi ha massa llibres i també massa gent que parlen de llibres. He, he, he... i ho dic jo que no en tinc mai prou, però jo llegeixo d'una manera molt emocional. Intuïtiva. Vaig fent la meva...
ResponEliminaSempre cal apropar-te a allò que et faci vibrar... tot té sentit si hi vibrem cojuntament.
Carme,
EliminaCrec que vibro perquè tinc molta vida interior, encara que no em corresponguin. Els inadaptats poden esdevenir artistes.
Una confesión poética que admite la lucha anímica. Aún debemos encontrar sentido en escribir. ¿Qué nos quedaría, si no?
ResponEliminaFackel, és una sort de poder escriure, perquè és una manera molt bona de portar el sofriment.
EliminaDisculpa que no et digui res al teu blog, és que em costa molt d'entrar en el que escrius darrerament! Jo produeixo molt menys, i amb menys nivell...
Uns versos que sonen a música. Realment una bona inspiració, com si fora llegint un llibre. M'ha impactat, aquest poema.
ResponEliminaCordialment.
Rafael,
Eliminauna música ben trista. M'agrada que t'hagi impactat.
Lo important es que segueixis escoltant la música del llapis escrivint damunt d'un paper ...això pot ser vida !.
ResponEliminaBon setmana :)
Moltes gràcies, Artur, això faig!
EliminaQué bueno eso de que el éxito y el fracaso son dos impostores.
ResponEliminaEscribir da sentido a la vida. Es una sensación de exorcizar el vacío.
Muy interesante tu poema, Helena. Gracias por compartir tus pensamientos y sentimientos.
Un beso grande
Ana,
EliminaDiuen que els poetes no poden escriure sobre el que els està passant, però jo ho he fet.
Crec molt en què només s'acaba el que no ha existit mai, i que només podem estar segurs de les nostres emocions.
A veces los poemas conforman una especie de diario. Es algo que no podemos olvidar.
ResponEliminaUn beso enorme, Helena
Sí, ja ho són, els blogs, una mena de diari, Ana.
EliminaVibrar amb la música, gaudir d'una pintura, emocionar-se amb un llibre... Escriure, pintar, compondre i interpretar sempre són coses que tenen sentit. L'èxit o el fracàs són accessoris.
ResponEliminaQuanta raó que tens, Ramon!
Elimina