Fackel, Són tots els instants en què m'han arribat al cor, una persona, un llibre o un poema, tots els instants en què he estat creativa de veritat, tots els instants en què he entrat dins una obra. Aquesta "mena de certesa" l'he tingut més d'un cop a la vida, contràriament al que diu Robert Kincaid a Els ponts de Madison County. Però gairebé es poden comptar amb els dits d'una mà, o una mica més.
Potser el nostre inconscient ens cova alguns traumes soterrats, però diria que la consciència ens evoca sovint els moments més feliços, les vivències més agradables, aquelles espurnes inefables que, aplegades, ens conformen la memòria. Si a més tens la sort que la llum que fan reverberi, el nou reflex expandeix la claror. Gaudim-ne, com d'aquest bon poema!
Cada color, com una flor.
ResponEliminaMolt ben trobat, Xavier!
EliminaMe pregunto qué significado tendrán cada uno de los colores dentro de tu corazón (disculpa mi atrevimiento)
ResponEliminaFackel,
EliminaSón tots els instants en què m'han arribat al cor, una persona, un llibre o un poema, tots els instants en què he estat creativa de veritat, tots els instants en què he entrat dins una obra. Aquesta "mena de certesa" l'he tingut més d'un cop a la vida, contràriament al que diu Robert Kincaid a Els ponts de Madison County. Però gairebé es poden comptar amb els dits d'una mà, o una mica més.
Moments de pau, moments de llum, moments d'energia, moments de diversió, moments d'amor... n'hi ha tants!
ResponEliminaM'encanta que reberverin entre ells.
Carme,
EliminaÉs que t'hagin arribat al cor és directament proporcional a haver estat creativa, d'aquí el reverberament.
Tants com estats d'ànim hi ha.
ResponEliminaFeliç Sant Jordi!.
Aferradetes.
També es pot veure així, sa lluna.
EliminaTots els moments de la vida, ens omplen de sensacions...fins i tot, els dolents.
ResponEliminaBon Sant Jordi, Helena !!
S'aprèn més dels errors que no dels èxits, Artur.
EliminaQué bella forma de representar los momentos cumbres de felicidad, amor, amistad y creatividad.
ResponEliminaUn beso grande
Felicidades
Un petó, Ana!
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPotser el nostre inconscient ens cova alguns traumes soterrats, però diria que la consciència ens evoca sovint els moments més feliços, les vivències més agradables, aquelles espurnes inefables que, aplegades, ens conformen la memòria. Si a més tens la sort que la llum que fan reverberi, el nou reflex expandeix la claror. Gaudim-ne, com d'aquest bon poema!
ResponEliminaDiuen que les coses dolentes tendim a oblidar-les.
Elimina