En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 17 d’abril del 2022

I encara els versos

(Títol manllevat de Jordi Dorca)


Imatge dins Pexels

Sempre parles dels llibres
que et cauen de les mans.
I ara sóc jo qui sembla que ho faci.
L'èxit i el fracàs, les dues cares
de la mateixa moneda, 
els dos impostors de Kipling.
Encara vibro amb la bona música,
encara trobo sentit a escriure.

18 comentaris:

  1. Xavier,
    La vida continua exactament igual, encara que no et facin cas!

    ResponElimina
  2. Encara hi ha coses que ens omplen més...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. No sé, m'has fet venir una sensació que hi ha massa llibres i també massa gent que parlen de llibres. He, he, he... i ho dic jo que no en tinc mai prou, però jo llegeixo d'una manera molt emocional. Intuïtiva. Vaig fent la meva...

    Sempre cal apropar-te a allò que et faci vibrar... tot té sentit si hi vibrem cojuntament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Crec que vibro perquè tinc molta vida interior, encara que no em corresponguin. Els inadaptats poden esdevenir artistes.

      Elimina
  4. Una confesión poética que admite la lucha anímica. Aún debemos encontrar sentido en escribir. ¿Qué nos quedaría, si no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel, és una sort de poder escriure, perquè és una manera molt bona de portar el sofriment.
      Disculpa que no et digui res al teu blog, és que em costa molt d'entrar en el que escrius darrerament! Jo produeixo molt menys, i amb menys nivell...

      Elimina
  5. Uns versos que sonen a música. Realment una bona inspiració, com si fora llegint un llibre. M'ha impactat, aquest poema.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      una música ben trista. M'agrada que t'hagi impactat.

      Elimina
  6. Lo important es que segueixis escoltant la música del llapis escrivint damunt d'un paper ...això pot ser vida !.
    Bon setmana :)

    ResponElimina
  7. Qué bueno eso de que el éxito y el fracaso son dos impostores.

    Escribir da sentido a la vida. Es una sensación de exorcizar el vacío.

    Muy interesante tu poema, Helena. Gracias por compartir tus pensamientos y sentimientos.

    Un beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Diuen que els poetes no poden escriure sobre el que els està passant, però jo ho he fet.
      Crec molt en què només s'acaba el que no ha existit mai, i que només podem estar segurs de les nostres emocions.

      Elimina
  8. A veces los poemas conforman una especie de diario. Es algo que no podemos olvidar.

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
  9. Vibrar amb la música, gaudir d'una pintura, emocionar-se amb un llibre... Escriure, pintar, compondre i interpretar sempre són coses que tenen sentit. L'èxit o el fracàs són accessoris.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...