En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 4 de maig del 2020

Tenir-ho tot alhora

BIGAS, Joan Jocs d'aigua
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els que es permeten el luxe de dir que no,
i els que van darrere i darrere.
Les que sovint canvien de ballador,
i les que sempre ballen amb el mateix.
Els més prosaics
i els de relacions platòniques.
Les que només volen la flor,
i les que prefereixen el fruit.
Els que ho volen tot
i les que no volen res.

 No em feu decidir, perquè 
en la varietat està el gust.
a

11 comentaris:

  1. KRT4 de maig del 2020, a les 19:49

    Excel·lent, Helena. Res no és mesquí ni cap hora és isarda. El bo que és tot: i la Vida i la Mort. Aquest món, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal... Cal ser oberts d'esperit i tolerants amb tot: excepte amb els intolerants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de maig del 2020, a les 20:46

      Ramon,
      Sempre allibera de tenir-ho tot alhora. El contrast fa art.

      Elimina
  2. xavier pujol4 de maig del 2020, a les 22:45

    Aprendre, viure i créixer.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas4 de maig del 2020, a les 23:02

    Potser tots tenim una mica de cada cosa. No sabria pas triar, jo.

    A vegades penso que ens faria falta més d'u b a vida per viure més possibilitats.

    ResponElimina
  4. artur6 de maig del 2020, a les 19:28

    Jo no soc de triar gaire... l'intuició em guia pel camí.
    Bon dijous, Gran Helena ;)

    ResponElimina
  5. Ana Muela Sopeña8 de maig del 2020, a les 1:41

    Genial, Helena:

    El final muy bueno...

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de maig del 2020, a les 15:10

      Ana,
      Doncs a un amic que tinc no li ha agradat el final...

      Elimina
  6. Rafael Molero Cruz12 de maig del 2020, a les 14:29

    Hi ha que vol les coses més prompte i hi ha que va pensant-ho. Molt original, Helena Bonals.
    Que passes un bon dia, de dimarts. Fins a l'altra.
    Rafael

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...