 |
| Imatge presa de la xarxa |
I have always imagined that Paradise would be a kind of library
(Jorge Luis Borges)
Lectures en veu alta
abans de dormir,
visites a les llibreries,
tardes d'estiu a la biblioteca,
llibres empassats en un dia,
biblioteques com el millor refugi.
Feina de Tècnica Auxiliar,
el que no hauria imaginat.
Tot això, però, només és nit.
La poesia és la lluna que em salva.
"...Doncs ens mantindrem alçades,
ResponEliminaja no ens veuran de genolls
El sol mantindrà la flama,
la lluna encendrà passions..."
(del "Cant de Lluita" de les Roba Estesa)
Que maco, Xavier, m'agrada moltíssim aquesta cançó!
EliminaGaudeixes de las dues cares de la moneda i pots passar d'una a l'altre amb total senzillesa i llibertat !.
ResponEliminaBona setmana, Helena !
Artur,
EliminaLes dues cares de la moneda, les dues cares de la lluna...
La nit i la lluna dues bones companyes!
ResponEliminaCom les activitats quotidianes i la poesia, també són bones companyes.
Molt bona interpretació, Carme!
EliminaSense la nit no hi hauria la lluna. Cara i creu: les rutines també són part de la nostra experiència, però certament la poesia ens salva.
ResponEliminaA mi m'agrada de compaginar la rutina amb la creativitat. Però Forster deia que la monotonia era contrària a l'art, això s'ha de tenir en compte.
EliminaLlegir aquest poema teu, és viure la imaginació i la lectura quotidiana de la biblioteca. Llegir un llibre és el millor que hi ha en aquest món.
ResponEliminaAbraçada. Rafael
Rafael,
EliminaSí, a vegades llegir un llibre és un dels motius de joia més importants en una vida.