En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 1 de maig del 2020

Art i natura

CHILLIDA, Eduardo Pinta del vent
Niporepte 292 dins Relats en català


L'ardor gelada
travessa el metall càlid.
Baules obertes.

 Helena Bonals

 Hi ha tanta força!
Art contra la tempesta.
Terrabastall.

 Carme Rosanas


El cant d'escuma
del cor de les onades
al cel s'enfila
fins a les dents de l'aire
que amb mà ferma el pentinen

KEFAS
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol2 de maig del 2020, a les 0:24

    "Sento el vent"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de maig del 2020, a les 13:36

      Sí, Xavier, aquesta imatge és molt potent, se'n sent el vent!
      El vent seria també l'art que mou l'aigua, el sentim encara que no el veiem.

      Elimina
  2. Carme Rosanas2 de maig del 2020, a les 18:34

    Hi ha tanta força!
    Art contra la tempesta.
    Terrabastall.

    Un dia d'una mar força agitada hi vaig ser, a les pintes del vent. Evidentment no es podia pas comparar amb això de la foto i ja impressionava. El meu record dona encara més força a aquesta imatge, que ja en té molta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de maig del 2020, a les 19:25

      Quin luxe, haver vist aquesta escultura, Carme! És d'una força molt espiritual.
      Ja t'he publicat a dalt.

      Elimina
  3. Rafael Molero Cruz3 de maig del 2020, a les 17:35

    Helena, un haiku, amb molt força, on el vent renaix a la pinta. I el de Carme Rosanas, és tan original i molt expressiu. M'ha agradat els dos. Enhorabona a les dos, que tingueu art.
    Rafael Molero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de maig del 2020, a les 17:57

      Rafael,
      La força del meu poema provaria de fer justícia a la força de la imatge! Moltes gràcies!!!

      Elimina
  4. KRT4 de maig del 2020, a les 19:53

    La imatge és molt potent, i els des poemes també. L'escultura de Chillida ja ho és, i l'embat de les onades li dona una força espectacular. La força de la natura, com la de l'art, reforça tot allò que és arrelat en terra i permet obrir les baules. No sé per què m'ha fet pensar en El pi de Formentor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de maig del 2020, a les 20:48

      Aquesta comparació amb El pi de formentornomés la podies fer tu que tens tanta cultura!

      Elimina
  5. Ana Muela Sopeña8 de maig del 2020, a les 1:42

    Dos poemas perfectos. Hermosa conjunción.

    Un beso

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...