Qui pogués portar una mascareta tan afavoridora, Helena! És clar que jo segur que vaig per terra. És un poema molt ben trobat, per la imatge i l'època.
Teresa, Em fa gràcia com ho interpretes. Per a mi les flors són la part de dalt, els ulls que és l'únic que es veu amb la boca i el nas tapats. Però és veritat que també podrien ser la mascareta...
Tots portem un infant a l'interior. Ara toca tapar-nos la cara i imaginar-nos els somriures (o els blasmes) aliens tan sols per la mirada. Hi ha esguards ben expressius, tanmateix: transparents com els teus versos.
Ramon, He llegit alguna vegada que els versos han de ser per força enrevessats. Ho trobo una imposició, un "intervencionisme" que es diu ara, que no té per què ser veritat. Per a mi el més important és el sentiment.
I que generin en el lector / oient una re-creació del poema, una reflexió, un fer-se'l propi. I això val per a la música i les arts plàstiques, per a l'art en general.
Un poema que vessa cultura i experiència. No ets cap puritana, però sí perfeccionista.
ResponEliminaUna abraçada. Rafael Molero
Jo crec que més que perfeccionista sóc exigent, però una cosa deu dur a l'altra, Rafael!
EliminaUna abraçada!
Ara, amb la mascareta ens enamorarem encara més...les mirades prenen tot el protagonisme !! :)
ResponEliminaArtur, ho has clavat! M'han fet alguna mirada amb la mascareta posada que no m'havien fet mai!
Elimina"Rere cada bellesa
ResponEliminasempre hi ha hagut algun dolor"
Diu Bob Dylan.
És rotund.
Ho podríem dir diferent?:
"Rere el dolor, a vegades hi ha bellesa."
Xavier,
EliminaCrec que una cosa va unida a l'altra i viceversa, són estretament lligats. Però a vegades penso que per què ha de ser així!
Potser ens cansarem de les màscares... o potser tindrà raó l'Artur i en traurem profit.
ResponEliminaJo m'apunto a no ser puritana, a ser dona i a no deixar de ser nena, per poc que es pugui...
M'agrada que pensem igual, Carme!
EliminaQui pogués portar una mascareta tan afavoridora, Helena! És clar que jo segur que vaig per terra.
ResponEliminaÉs un poema molt ben trobat, per la imatge i l'època.
Teresa,
EliminaEm fa gràcia com ho interpretes. Per a mi les flors són la part de dalt, els ulls que és l'únic que es veu amb la boca i el nas tapats. Però és veritat que també podrien ser la mascareta...
Interessant el que dius, Helena:
ResponEliminaEl joc entre mostrar-se i no mostrar-se de posa de manifest aquí.
Una abraçada
Anna
Ana,
EliminaDiuen que les metàfores mostren el món al mateix temps que l'amaguen.
Tots portem un infant a l'interior. Ara toca tapar-nos la cara i imaginar-nos els somriures (o els blasmes) aliens tan sols per la mirada. Hi ha esguards ben expressius, tanmateix: transparents com els teus versos.
ResponEliminaRamon,
EliminaHe llegit alguna vegada que els versos han de ser per força enrevessats. Ho trobo una imposició, un "intervencionisme" que es diu ara, que no té per què ser veritat. Per a mi el més important és el sentiment.
I que generin en el lector / oient una re-creació del poema, una reflexió, un fer-se'l propi. I això val per a la música i les arts plàstiques, per a l'art en general.
EliminaTens raó, Ramon.
Elimina