En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 4 de maig del 2020

Tenir-ho tot alhora

BIGAS, Joan Jocs d'aigua
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els que es permeten el luxe de dir que no,

i els que van darrere i darrere.
Les que sovint canvien de ballador,
i les que sempre ballen amb el mateix.
Els més prosaics
i els de relacions platòniques.
Les que només volen la flor,
i les que prefereixen el fruit.
Els que ho volen tot
i les que no volen res.

No em feu decidir, perquè 
en la varietat està el gust.

11 comentaris:

  1. Excel·lent, Helena. Res no és mesquí ni cap hora és isarda. El bo que és tot: i la Vida i la Mort. Aquest món, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal... Cal ser oberts d'esperit i tolerants amb tot: excepte amb els intolerants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Sempre allibera de tenir-ho tot alhora. El contrast fa art.

      Elimina
  2. Potser tots tenim una mica de cada cosa. No sabria pas triar, jo.

    A vegades penso que ens faria falta més d'u b a vida per viure més possibilitats.

    ResponElimina
  3. Jo no soc de triar gaire... l'intuició em guia pel camí.
    Bon dijous, Gran Helena ;)

    ResponElimina
  4. Genial, Helena:

    El final muy bueno...

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Doncs a un amic que tinc no li ha agradat el final...

      Elimina
  5. Hi ha que vol les coses més prompte i hi ha que va pensant-ho. Molt original, Helena Bonals.
    Que passes un bon dia, de dimarts. Fins a l'altra.
    Rafael

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...