En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 10 d’agost del 2013

Miratge d'intersecció

LABARRE, Bertrand, Salengo Balade 
dins Històries d'Art

A contrallum,
imatges encobertes.
Efecte d'ombra
que s'avença al futur,
sense motor, a peu.

17 comentaris:

  1. Bastant flipant, aquesta imatge... com dius tu, sembla que algú projecti la seva ombra en el futur, mentre que l'ombra sempre va darrera... no sé ben bé que vol dir però és molt suggerent, potser és l'ombra/inconscient que va pel davant del conscient (però aquí ja desbarro una mica), bon dissabte, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No desbarres, Gemma Sara. Això de l'inconscient per davant del conscient és molt ben trobat.

      Bon dissabte!

      Elimina
  2. Si se't veu molt desorientat, la teua ombra pot prendre't la iniciativa.

    ResponElimina
  3. Magnífica la foto. De vegades la nostra propia ombra ens mostra camins incerts. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Funámbulus,
      en principi l'ombra que es queda enrere parlaria del passat, l'ombra que es projecta endavant del futur. En aquesta imatge és diferent, però funcionaria igual parlant del futur.

      Elimina
  4. M’agrada el teu poema, per variar. ;-)

    I m’agrada que comenci dient “A contrallum. Perquè s’escau que “A contrallum” és un recull de poemes publicat el 2007, d’un poeta manresà amic meu que es diu Valentí Parcerisa. Si no coneixes el llibre, te’l recomano; penso que t’agradarà.

    Valentí Parcerisa: ‘A contrallum’. Parcir ed., Manresa 2007.
    Adjunto un comentari d’un bloguer que en parla:

    http://valentitorra.wordpress.com/2007/09/28/a-valenti-parcerisa-poeta-manresa-a-proposit-de-a-contrallum/

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      això d'inspirar-me en fotografies per fer poemes m'agrada.
      Aquest llibre de Valentí Parcerisa es pot comprar a l'Abacus de Manresa, suposo.

      Elimina
    2. En tot cas, a Llibres Parcir (Guimerà 74, Manresa) segur que el tenen, ja que el van editar allà. Segurament a l'Abacus també.

      Elimina
    3. El Valentí Parcerisa em diu que a l'Abacus ara mateix no hi trobaràs el seu llibre, però que estarà encantat de regalar-te'n un exemplar i convidar-te a un cafè el dia que vulguis o puguis passar per Manresa.

      La meva adreça és: ramon.carrete@gmail.com . Si et sembla bé, pots escriure'm i jo et passaré la d'ell. Una abraçada!

      Elimina
  5. Em fas pensar que l'ombra a vegades ens segueix i a vegades ens estira endavant. També alguna estona, poques, ens acompanya de costat...

    Canviant, l'ombra
    que abans ens estirava,
    se'ns arrossega
    quan la llum que ens encega
    ens l'aparta dels ulls.

    ResponElimina
  6. Carme,
    la teva versió de la imatge és molt bona.

    ResponElimina
  7. com una projecció dels nostres desitjos, de les ansies, dels projectes...que s'avancen a nosaltres mateixos , buscant el camí per fer-se realitat !
    Una imatge sorprenent , Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      m'agrada com ho veus! Crec que és exactament així.

      Elimina
  8. Els miratges, les al·lucinacions, etc. ens porten a un món on la realitat del normòpata no és l'única realitat, i hem de tenir més consciència i respecte per les altres realitats, i la prova de que existeixen com quelcom independent són les ombres a contrallum, però potser només els poetes s'hi atrevisquen.

    Una abraçada i dir-te que trigaré més a comentar-te perquè se m'ha espatllat l'ordinador.

    Vicent

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...