En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 30 de desembre del 2011

Poema-esvoranc

Les paraules del poeta
han de ser com un forat
que trenca, trascendeix
i omple de llum.

Tot poema,
a banda de mossegar,
ha de fer més savi,
culte, intel·ligent
i feliç.

13 comentaris:

  1. Sempre l'excelsa
    felicitat que menja
    alè celestial.

    Psst....esvoranc...xssst!...

    ResponElimina
  2. Tinc la negra, cantireta, hauria de llogar un corrector!

    Sí, la felicitat també es nodreix de poemes. N'hi ha que me'n fan, de feliç, com aquest teu d'ara.

    ResponElimina
  3. Helena, escriure per intentar expressar el que vivim, expressar-nos per viure, potser per adonar-nos que la llum la foscor ´són sovint una mateixa cosa interpretada de manera diferent, no cal ser més culte, feliç, savi o excel.lent per ser feliç, però que és la felicitat sinò el que un vol en cada moment.

    Desitjo que aquest pròxim any siguis molt feliç Helena :).

    ResponElimina
  4. Com l'aigua, com el glaç, que arriben a obrir la pedra, així les paraules del poeta.

    ResponElimina
  5. Rafael: sempre és bo de ser més savi, però alhora diuen que només poden ser feliços els idiotes! Això no impedirà que et desitgi molta felicitat el proper any també!!!

    Olga: les paraules del poeta potser no canviaran el món, com els diners no fan la felicitat, però hi ajuden. A mi em fan feliç els poetes, sigui com sigui. M'agrada la teva imatge! Bon any!!!

    ResponElimina
  6. Un trau. I molt bonic, Helena. Una abraçada. Feliç 2012!

    ResponElimina
  7. Per un bell tràngol
    t'esquitlles, llum, oferta
    com un poema.

    ResponElimina
  8. Estic en Cantireta, sobretot feliços, que no necessàriament alegres; si no la saviesa no ens aprofitarà gens ni mica. Bon any nou, Helena!

    ResponElimina
  9. Jordi: en faràs un llibre, dels teus poemes, al final! Aquest m'agrada molt, li fa mil voltes al meu.
    Molt i molt bon any nou!!!

    ResponElimina
  10. Vicicle: m'agrada això que dius de "feliços, que no necessàriament alegres": igual que bons, no necessàriament bonhomiosos.

    Molt bon any nou per a tu també!!!

    ResponElimina
  11. Sí que ho hauria de fer, el Jordi. Llegeixo i em fan pessigolles els ulls i les neurones :)

    ResponElimina
  12. Sí, el Jordi hauria de fer un llibre o com a mínim un bloc de poesia. A mi també em fan pessigolles els ulls i les neurones!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...