Trobar la visió exacta d’un quadre,
o el que hi ha darrere un poema,
vibrar amb un llibre,
alliberar-te,
per un instant no tocar de peus a terra,
trobar la jeia al llit,
o la posició de l'esquena en la sorra,
tot el que voldries conservar
en un poema com aquest.
El poema és com la terra. Cal treballar-lo. I trobar-li la posició.
ResponEliminaLlibre vibràtil,
ResponEliminai un poema que troba
l'instant on jeure.
És cert que el poema necessita la jeia més adequada per tal que les paraules et penetrin sense cap destorb.
ResponEliminaEntenc que en aquest poema la jeia és el subjecte, la condició primera per introduir les intencions.
Olga
Jordi: en el teu haiku sí que has trobat on fer jeure les paraules, tan mètricament com en el sentit.
ResponEliminaOlga: la jeia és la metàfora de tota la resta.
M'estic fent pesat amb els haikus.
ResponEliminaQue va, Jordi, si són una delícia!
ResponElimina