La caverna de Plató sempre m'ha semblat una exemplificació poc afortunada. Quan era xiquet i m'ho explicaven en classe mai ho veia prou clar: ¿i si bufava l'aire, qui veuria les ombres? A més, el mateix moviment de les flames distorsionava l'ombra… Bé, tot eren pegues. Millor un sofà confortable i antic, tens raó.
vicicle: l'art no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable, he llegit algun cop, i la caverna de Plató, que és una idea artística, tampoc. Un sofà antic no és pas la caverna, però certes actituds "progres" hi desenvocarien, a la llarga.
Com "a bird on a wire" del Leonard Cohen. Prefereixo les carenes d'esglai de dia, el cable acollidor de nit. Per cert, no trobo enlloc la paraula "allarat" com no sigui en un poema de Joan Fuster que cantava Llach, Criatura dolcíssima. M'agrada molt el teu haiku, com a comentari-creació no pot ser millor.
La caverna de Plató sempre m'ha semblat una exemplificació poc afortunada. Quan era xiquet i m'ho explicaven en classe mai ho veia prou clar: ¿i si bufava l'aire, qui veuria les ombres? A més, el mateix moviment de les flames distorsionava l'ombra… Bé, tot eren pegues. Millor un sofà confortable i antic, tens raó.
ResponEliminavicicle: l'art no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable, he llegit algun cop, i la caverna de Plató, que és una idea artística, tampoc. Un sofà antic no és pas la caverna, però certes actituds "progres" hi desenvocarien, a la llarga.
ResponEliminaDesembocarien, de boca que menja i també escup ;)
ResponEliminaQuina errada! Sort de tu que ets profe!
ResponEliminaViure en carenes
ResponEliminad'esglai, o en un cable
ben allarada.
Com "a bird on a wire" del Leonard Cohen. Prefereixo les carenes d'esglai de dia, el cable acollidor de nit. Per cert, no trobo enlloc la paraula "allarat" com no sigui en un poema de Joan Fuster que cantava Llach, Criatura dolcíssima. M'agrada molt el teu haiku, com a comentari-creació no pot ser millor.
ResponElimina